The lovely bones

Direcció: Peter Jackson. Guió: Fran Walsh, Philippa Boyens i Peter Jackson, a partir de la novel·la d’Alice Sebold (EUA, 2009). 137 min. Amb Saoirse Ronan i Stanley Tucci.

Valoració de Time Out:

Retorn del neozelandès Peter Jackson després de la seva opulenta trilogia sobre El senyor dels anells i una inútil nova versió de King Kong. Aquí sembla renunciar als luxes digitals per endinsar-se en un cinema de to més intimista, partint de la popular novel·la publicada el 2002 per l’escriptora nord-americana Alice Sebold i editada aquí amb l’ensucrat títol Des del meu cel. Títol resultant del fet que la infeliç protagonista viu entre dos universos: el més enllà, on es troba després d’haver estat assassinada als 14 anys, i el terrenal, on la seva família no pot superar la seva absència.

Però Jackson no va ni al més enllà ni al més aquí. Es queda en terra de ningú. Sembla voler recuperar el to de Criaturas celestiales, que el 1994 va comportar la seva revelació. Però The lovely bones és una obra fallida que es queda curta en els seus propòsits. El més convincent de la cinta és l’angoixant sensació que provoca la notable actuació de Saoirse Ronan, candidata a l’Oscar fa tres anys per Expiación (Joe Wright, 2007). Malgrat el voluntarisme de Mark Wahlberg i Rachel Weisz, el millor de la pel·lícula són les actuacions d’aquesta jove actriu, al costat de la de Stanley Tucci, nominat a l’Oscar al millor actor secundari en l’edició d’aquest any. La seva composició d’un desequilibrat assassí, del qual ningú no sospita i que es dedica a construir cases de nines, és sensacional. Susan Sarandon interpreta l’àvia alcohòlica. –Lluís Bonet Mojica