Mingo Ràfols

MARTÍN TOGNOLA

Ha fet cine, televisió i, fins i tot, ha dirigit algun espectacle, però Mingo Ràfols és sobretot un actor de teatre, que trepitja l’escenari amb molta força i des de fa molts anys. Forma part de la companyia del Romea i encapçala el repartiment d’‘El Cafè’, l’obra de Goldoni que es representa aquests dies al teatre del carrer Hospital sota la direcció de Joan Ollé. Aprofitarà l’hora del cafè per lligar?

Estàs interpretant un bondadós propietari d’un cafè. Creus que un cafè és un bon lloc per lligar?
I tant! Sempre ho he pensat, jo he lligat en bars, en pubs i en discoteques, i també algun cop en un cafè. En els cafès el que es dóna és un altre tipus de ligue. No és allò de “com m’hi posa” entre copa i copa, ball i ball o mirada i mirada, sinó que allà el que passa és que coneixes gent amb qui al cap d’un temps comença a haver-hi una amistat, i el cafè fa de lloc de trobada, un lloc on pots xerrar. I matí a matí, dia a dia o cafè a cafè, vas coneixent la gent.

Quin és el lloc de Barcelona que més t’agrada per anar a lligar?
Un de fantàstic és la platja. Hi ha platges nudistes; allà ho tens tot més present i saps perfectament si t’agrada algú o no. Penso que és un bon lloc per lligar i no només per anar a consumar el ligue, que també està molt bé estar fent sexe al costat d’una bestiesa de la naturalesa com pot ser un mar, i més el Mediterrani, amb el soroll, l’aire lliure.

Tu ets un actor que trepitja ben fort a l’escenari. A l’hora de buscar sexe, també s’ha de trepitjar fort o aquest és un tema que requereix anar amb peus de plom?
Quan vas a buscar se’t nota. Quan algú passa gana es nota molt. Si s’ha d’anar perquè la situació és convenient, vas a totes, però si no jo prefereixo coquetejar. I si no surt, l’estona del flirteig és molt divertida. Tota aquella estona que pot durar fins i tot tota una nit, també realitza i és molt potent.

Com se t’ha de seduir?
Bastant descaradament. M’agrada que em posin contra la paret més que no pas les coses que s’allarguen i veus que va passant la nit i no haurem fet res.

T’agrada mirar les teves parelles? Ets voyeur?
Una mica sí. Això és una cosa que he anat descobrint. I és curiós perquè jo sempre he estat d’incorporar-me al joc eròtic ràpidament, però últimament m’ha donat per una mica més de distància i trobo que posa bastant.

Que et facin un bon striptease?
Sí, sí, posa bastant. No pensava que cauria en aquest estil d’erotisme, el voyeurisme, però és molt interessant!

A tu t’agrada fer striptease davant de les teves parelles?
Jo encara tinc pudor, i aleshores sí que hi ha un punt d’exhibicionisme, perquè en certa manera tots som exhibicionistes, però el meu és un exhibicionisme menys descarat. M’agrada més aquest punt de coqueteig, de seducció, que no fer un striptease descaradament. Tot i que un striptease ben jugat, allò d’ara treiem una part i després una altra, com si fos un stripoker, té molta gràcia.

Així també s’allarguen els claus.
Jo he anat veient que sovint els preludis són com els preludis musicals: hi ha els moments de melodia i després d’arribar a la cantarella s’ha de tornar a la melodia i a fer una mica més de preludi. Li trobo un què a tots aquests jocs eròtics.

Tu et vas formar com a ballarí. El moviment és important en una sessió de sexe?
Vital. Algú que és maldestre a la vida ho pot ser també en el joc eròtic i això es nota molt. Quan estàs amb algú que veus que no va, que no sap petonejar, que no sap tocar… és tremend. Jo penso que el joc eròtic senzill a nivell de dos és molt de compenetració, és molt de joc entre donar, rebre, mostrar i ser mostrat, acaronar i deixar-te acaronar. Quan veus que algun cos té algun problema que no sap moure’s, que té problemes de pudor o el que sigui, tira enrere, a mi em talla molt.

Has provat el sexe amb una ballarina?
I tant! Si he estudiat dansa! I és tremend!

Amb tants anys que fa que ets pels escenaris, algun cop has fotut un clau a sobre d’algun?
Amb públic no! Però entre bambolines, jocs eròtics i alguna coseta sí que ha passat. Quan ja el teatre ja estava tancat.

I al lavabo d’un cafè, ho has provat?
No ho he fet, però he tingut alguna experiència en què m’han volgut lligar en un lavabo d’homes. Això sí que m’ha passat.

Un cruissing amb un desconegut?
Sí, era absolutament desconegut i jo em vaig quedar de pedra. No vaig dir res, simplement no vaig seguir cap joc dels que semblava que proposava.

Això està molt de moda.
Als lavabos d’estacions hi ha marro. I en lavabos de discoteques he entrat i he sentit polvos descarats!

Quin és el lloc més original on t’ho has fet?
A la neu és molt interessant; ho he fet al Montseny.

En pilotes en mig de la neu?
Mig en pilotes, perquè hi ha zones del cos on no ha de tocar-hi la neu! Però sí, un clau a la neu és fantàstic.

I no se’t congela la cosa?
Si fas el que has de fer i la tens on l’has de tenir, no. A més és fantàstic, amb el vapor… I a l’ascensor també és molt potent. Parat i que no es bellugui. I que no s’obri cap de les portes dels pisos! És molt íntim. A més a més, ressona molt i se sent la respiració.

T’agrada sentir els sons del moment?
Sí, penso que és vital. Les olors, els sabors, els sons, el tacte… va dintre del joc eròtic. És una llàstima perdre-s’ho!

A qui voleu que entrevisti la Begoña García al ‘Sexe Oral’? Envieu els vostres suggeriments a bego@timeout.cat