Raïm bcn

Màgia cubana anacrònica a Gràcia

Valoració de Time Out:

"Raïm bcn / IVAN MORENO"

Aquest bar és un misteri. Diu el cartell de l’entrada que hi és des de 1886. Crec fervorosament en una organització secreta de nostàlgics indians i amics de les màquines del temps que tenen la missió de fer-nos parar bojos. Una ànima desprevinguda pot passar per davant d’aquesta cantonada de finestrals i arribar a la conclusió que els rovellons del sopar eren bolets al·lucinògens.

El protagonista d’aquesta història torna a la realitat quan veu que el bar és ple de gent que es compra la roba al Zara i beu mojitos amb canyetes de plàstic. El plàstic va arribar més tard, oi? Ja pot respirar tranquil. Aquesta colla de científics nostàlgics que imagino, es reuneixen cada dimecres a casa de la mare d’un dels fundadors, fumen amb pipa i escolten son cubà. Ja fa temps que van crear una màquina del temps i d’ella, n’han sorgit uns quants bars de Barcelona. Una de les seves obres preferides és el Raïm. Les làmpades que van manllevar del pis d’aquella tieta, el sostre de color indefinit, les velles bótes de vi, el dit de pols que protegeix de l’avui, les taules de marbre, l’aparatosa barra que s’aixeca com un altar on les ampolles de rom són sants i verges, el terra com un grumoll de rajola enfonsada, reprodueixen un bar de L’Habana al mil·límetre. Ressegueixo la carrera de fotos en blanc i negre que segresten les parets del Raïm. La Lupe, Celia Cruz i el Che, despullat de cintura amunt, són estrelles del Hollywood de la Revolució cubana. En una cantonada, al costat d’un rellotge aturat, penja una bandera ronyosa de ratlles blaves i blanques i estrella vermella. De la Revolució en queda la força amb què el cambrer trenca el gel per preparar un altre mojito. –Montse Virgili

Progrés, 48. Obert cada dia de 20 a 2.30h