Corazón rebelde

L’última oportunitat, l’intent de redempció en què l’ésser humà que ha estat tan inhumà amb ell mateix es disposa a recórrer el que molt probablement serà l’últim tram de la seva existència, és un tema recurrent a Hollywood. Si l’any passat Mickey Rourke era candidat a l’Oscar per la seva recreació a El luchador d’una vella figura de la lluita lliure que malviu actuant en gimnasos, ara és Jeff Bridges qui aspira a l’estatueta al millor actor per un altre personatge en una situació límit i amb escasses possibilitats de poder redreçar la seva existència.

Estrella en declivi
“M’he passat gairebé tota la meva vida borratxo”, reconeix Bad Blake, antic ídol de jovenetes que ara forma part de la llarga cua dels perdedors. És un veterà cantant country en perpetu estat etílic, el seu recurs, juntament amb les drogues, per no enfrontar-se a una realitat cada vegada més cruel. Ha anat acumulant matrimonis, desenganys, alguns èxits ja oblidats i molts fracassos. Actualment és una estrella en declivi, sempre a bord d’un vell vehicle en el qual transporta les seves escasses pertinences i cap somni. Va conèixer el triomf i l’entusiasme desenfrenat dels fans, però ara malviu actuant en tuguris i bars de províncies, on només suscita la nostàlgia de dones madures i la rialla còmplice dels que cerquen enterrar els seus fantasmes en l’alcohol. S’odia a si mateix i també als altres, inclosa una nova estrella (Colin Farell) que en el passat va ser el seu teloner i ara intenta donar-li un cop de mà.
Jeff Bridges era reticent a interpretar el personatge quan encara li mancava la banda sonora. Però en sentir el magnífic treball musical realitzat per T-Bone Burnett i pel ja mort Stephen Brutton, no va dubtar a embarcar-se en aquest projecte escrit i dirigit per Scott Cooper, un jove actor televisiu sense experiència en la direcció que ha pres com a model el cinema nord-americà tradicional, recordant pel·lícules protagonitzades pel mateix Jeff Bridges, com Els fabulosos Baker Boys, en què, per cert, actuava al costat del seu germà Beau Bridges.

La pel·lícula causa una certa sensació de déjà vu, fins i tot en el canvi que pot fer la vida del protagonista quan en el seu camí es creua una jove mare soltera (Maggie Gyllenhaal). El metratge també es dilata massa. Però Jeff Bridges imposa una gran credibilitat a aquest personatge que està de tornada de tot, tret de quan es tracta de descobrir-se a si mateix. Encara que la seva caracterització recordi Kris Kristofferson, Corazón rebelde hauria de fer-li guanyar finalment l’Oscar al qual ha estat candidat quatre vegades més pels seus rols a L’última projecció (1972), Un botí de 500.000 dòlars (1975), Starman (1985) i Candidata al poder (2001). –Lluís Bonet Mojica