La humiliació

Philip Roth. La Magrana / Mondadori. 128 / 112 pàg. 18 €

Valoració de Time Out:

Amb un ritme de producció com el de Philip Roth (Nova Jersey, 1933), que publica gairebé una novel·la anual, és raonable suposar que no sempre pot mantenir el nivell de l’enorme autor que és. La suposició es confirma amb La humiliació, ‘novel·la’ que arriba després d’obres de tanta volada com Elegia i L’espectre se’n va. Roth narra ara la crisi existencial de Simon Axler, un prestigiós actor de teatre sexagenari enfonsat en una mena de bloqueig interpretatiu; és incapaç de donar vida als personatges. Qui havia brillat encarnant Vània i Peer Gynt perd definitivament la lluïssor després d’un Macbeth estrepitós. I s’aboca a l’abisme: la dona l’abandona i ell acaba fent unes vacances al psiquiàtric. Fins que coneix la Pegeen, una professora lesbiana vint anys més jove. Contra tot pronòstic, l’actor crepuscular manté els dots de seductor i inicia una relació sexualment infatigable, amb penis de plàstic i un ménage à trois improvisat. Sembla que el revifament eròtic l’ajuda a oblidar els escenaris i a il·lusionar-se perdudament amb una nova vida familiar. Fins que es topa amb la realitat.
Roth furga amb pols narratiu en la diferència d’edat per plantejar algunes qüestions interessants sobre la decadència física i la por de la mort. Són temes que tracta amb destresa en altres novel·les, però aquí queden retratats d’una manera bastant adotzenada i ofegats per la manca de versemblança de tot plegat. No és només que el to soni a assaig camuflat o que els personatges no surtin del clixé (el creador neuròtic i desesperat, la femme fatale irresistible i devastadora), sinó sobretot que la tesi de la redempció de l’autor/creador a través del sexe resulta al capdavall bastant banal. A més, el desenllaç, pretesament tràgic i desvergonyidament melodramàtic, deixa la sensació de trobar-se davant un Roth menor. –Abel Grau