Quemar los días

James Salter. Salamandra. 446 pàg. 18,90 €

Valoració de Time Out:

La trajectòria vital de l’escriptor nord-americà James Salter (Nova York, 1925) és sens dubte força insòlita, ja que va ser pilot de caça, i fins i tot va combatre a la guerra de Corea, abans de dedicar-se a escriure. Una vida de contrastos que narra en el seu llibre de memòries Quemar los días, publicat el 1997.
Amb el seu estil sobri i reflexiu, Salter recorda la figura dels seus familiars, la rígida disciplina mentre estudiava a l’acadèmia militar de West Point o els seus anys com a pilot de les Forces Aèries. A la seva passió per volar, l’autor hi dedica algunes de les millors pàgines del llibre, on transmet l’eufòria del primer vol en solitari, l’angoixa de sentir-se perdut en plena nit mentre baixa el nivell de combustible o la tensió dels combats contra els temibles MIG russos a Corea. Però la seva experiència com a pilot ocupa només una part d’aquestes memòries en les quals l’autor també recorda amb nostàlgia les dones que va estimar i parla de la seva altra vida com a escriptor. Una vida radicalment diferent que té com a principal escenari la Vella Europa que simbolitzen París i Roma, ciutats on descobreix fascinat una visió més oberta del món.
Salter reflecteix aquesta evolució personal i creativa a través de les seves relacions amb la gent del cinema i la literatura que més el van influir. Alguns, poc coneguts, i d’altres, tan famosos com Robert Redford, Irwin Shaw o Federico Fellini, humanitzats pels seus retrats. Però l’escriptor i guionista cinematogràfic no oblida el seu passat d’aviador i, de vegades, Salter es pregunta si no va equivocar el seu camí. Com en el magnífic passatge on expressa la barreja de buidor i fascinació que va sentir quan, a l’habitació d’un hotel, va veure per televisió l’enlairament de l’Apol·lo XI en direcció a la Lluna, conscient que el seu antic company d’esquadró Buzz Aldrin era un dels tres tripulants destinats a una glòria eterna.
Un episodi més d’una vida que James Salter evoca amb un lúcid i elegant distanciament. Com si la perspectiva que dóna el pas del temps l’ajudés a donar la justa importància a les persones i esdeveniments que van marcar la seva existència. –Carles Valbuena