Gèneres de punt Xavi / MARC GOODWIN
1 Sant Pere Més Baix em sembla un carrer reivindicatiu. Potser és pel mural que hi ha a la paret d’entrada, que el proclama com un eix comercial –una afirmació redundant al centre de Barcelona però que aquí, a més, és un estímul que vianants i turistes desobeeixen d’esma. O potser també és pels cartells de “Vaga general” que els marxistes hi han enganxat, a tocar de les seus de la UGT i CCOO…
2 A fer-lo guerriller hi ajuda, segur, el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison (núm. 7). Ella va ser qui va fundar, el 1909, l’Institut de Cultura i la primera Biblioteca Popular de la Dona de tot Europa, que des de 1922 es va establir en aquesta casa senyorial del XVI, on impartien cursos de formació professional. Després de la Guerra Civil va ser la secció femenina de la Falange i encara, del 1981 al 2000, l’Institut del Teatre. Però la lluita feminista va recuperar-lo per a cursos, activitats i exposicions lligades al paper de la dona, a banda de mantenir la biblioteca especialitzada. Quan surto, em creo amb una dona… de fer feines. Visca el 8 de març!
3 M’encanto a la Mari Pepa (núm. 14). La Maria José, professora de Belles Arts, m’ensenya com pinta amb aerògrafs dibuixets, fshhh, a tot tipus de roba. Converteix en únic cada vestit i samarreta (29,90 €). Diu que també fa dissenys per encàrrec i té intenció de muntar un taller obert de pintura.
4 El barri de Sant Pere no ha patit ni el fashionisme del Born ni l’allau de basars i xauarmes del Raval. Hi ha una mescla de comerços barats i a l’engròs (rèmora del passat tèxtil del barri), cadenes de queviures i botigues retro. Em quedo atònita a can Xavi (núm. 24), un immens magatzem d’articles de punt de fabricació pròpia. Tenen faixes i corpinyos de tres pams!
5 A la casa tapiada del núm. 48-50, la de la finestra gòtica, va néixer, viure i morir –diu una làpida– el pintor de gitanes Isidre Nonell (1873-1911). Al núm. 51, hi va tenir tres anys el seu taller un jove Joan Miró.
6 Arribo al Palau Alòs (núm. 55), un edifici medieval en obres que es convertirà en equipaments per al barri. El consistori n’informa en uns panells, però enlloc diu que som davant del Forat de la Vergonya, un espai verd que una lluita veïnal ferotge va salvar. Sant Pere, resisteix! –Laura Serra
T'ha agradat aquest article? Puntua'l!
Més extens, si et plau. Gràcies
Veient l’imatge amb els preus tan assequibles i tenint en compte que estem en crisi aconsello una botiga que han obert no fa gaire a barcelona al centre comercial Diagonal Mar: PRIMARK. Els preus estàn molt bé: pantalons 8€, 5 parells de mitjons 5€, samarretes 3€ i hi ha roba per tots els gustos i casi per a totes les edats.
És una alternativa per estalviar diners!
PD: seria interessant que publiquessiu les respostes de la gent que hi participa a “Quin és el racó més romàntic de Barcelona”. M’agradaria conèixer més el romanticisme de la gent de Barcelona!
No entenc què vol dir això del punt 2 al final: “em creo amb una dona… de fer feines”. M’ho podeu explicar?
jo vaig anar a la “cultura de la dona” des de l’any 1960 fins l’any 1968, hi vaig fer el batxillerat, llavors era de la falange i es deia La cultura San Benito, no he trobat res que ho expliqui, utilitzavem la biblioteca, i recordo molt b´´e a la bibliotecaria que hi havia, una dona entranyable, sabeu on puec trobar informaci´´o?
Jo hi visc al barri de Sant Pere i m’encanta! Us recomano asseureu’s a les escales de l’església de la plaça Sant Pere un dissabte pel matí. S’hi està de meravella! És com un poble al vell mig de Barcelona! Però no ho digueu massa alt no fós cas que ens descubreixin el secret