




Kvetch (Neures!!!) / PACO AMATE
La constant esquizofrènia en què viu l’home per callar allò que pensa i haver de dir allò que es vol sentir és el conflicte principal de Kvetch. L’actor i dramaturg britànic Steven Berkoff, amb un excel·lent criteri, va centrar aquesta senzilla reflexió en l’epicentre d’una família jueva de classe mitjana. No calen més artificis per mostrar-nos l’extraordinari ventall de pors (neures) amb què ens trobem avui en dia. El joc de Berkoff és d’un risc brutal, aquesta dualitat entre la paraula i el raonament pot caure fàcilment en el tedi més absolut a causa de l’esforç que representa mantenir l’interès un cop mostrat l’engranatge dramàtic de la peça, però el director Pep Pla, amb un acuradíssim encert, ha jugat a favor del text servint-nos una visió no realista del muntatge que treu pes al drama personal i l’omple de sarcasme i mala baba.
Amb un ritme trepidant i una excel·lent banda de so, la comèdia ens mostra, a través dels conflictes personals, les nostres misèries més mundanes. Un espai envoltat de parets de plàstic que es van desmembrant a mesura que avança l’acció mostra la fragilitat en la qual viuen els personatges. La proposta ens enganxa i ens manté amb un somriure als llavis durant gairebé l’hora i mitja que dura la funció. La més que notable interpretació dels quatre intèrprets fa d’aquesta proposta una peça absolutament recomanable.
–Toni Martín
Sala Muntaner. Fins al 14 de març
T'ha agradat aquest article? Puntua'l!