La función por hacer

S’ha escrit molt sobre l’actualització dels grans clàssics del teatre. De la conveniència o no de posar-los al dia, de si reten tribut o traeixen els textos originals. En definitiva, de si cal modernitzar uns autors considerats clàssics, justament, perquè la seva veu, les seves reflexions, perduren en el temps sense perdre actualitat. És el cas de Luigi Pirandello, hàbil observador de la natura humana que, basculant entre el pessimisme i l’humor, va llegar-nos joies com Sis personatges en cerca d’autor, en què oposava la profunda veritat d’uns personatges ficticis a la superficialitat, la banalitat, d’uns artistes reals. A La función por hacer no són sis sinó quatre, els personatges que busquen un autor perquè resolgui els seus problemes, esbossats en un drama familiar. Aquesta reducció, així com la reescriptura dels seus afectes i els conflictes que els torturen, són algunes de les novetats d’aquesta adaptació lliure del text de Pirandello, però la seva medul·la resta intacta: els adaptadors, Miguel del Arco i Aitor Tejada, han capturat l’essència de la tragicomèdia, les seves paradoxes, el seu greu escepticisme.

Austera en les formes però rica en matisos i emocions, la proposta té, a més, uns intèrprets esplèndids que hi atorguen una força que no decau en cap moment. –Carme Tierz

La Villarroel Fins al 28 de març