Homer i Langley

La casa és el cor i la corda de la darrera novel·la de Doctorow, Homer i Langley, una novel·la que no et passa per damunt sinó que està per damunt d’altres llibres. Porta per títol el nom propi dels dos protagonistes, una parella de germans que es convertiren en una veritable llegenda urbana dins la mitologia popular nord-americana quan la policia i els bombers els trobaren morts en una mansió de Manhattan entre 150 tones d’andròmines.
“Quan tot això va passar, jo era només un nen. La vida dels Collyer se’m va quedar enquistada a la imaginació durant tots aquests anys. No tenia altre remei que escriure-la en un llibre per provar d’entendre-la”, explica Doctorow. A través d’aquesta voluntat de comprensió, neix una novel·la excel·lent, magnífica, que té el gran mèrit de traspassar una anècdota que no és escardalenca, la de dos germans afectats per la síndrome de Diògenes, i excavar en les relacions humanes. El resultat: un llibre que deixa empremta, que us farà forat.
La relació entre Langley i Homer us acompanyarà durant molt de temps. El primer, el germà gran, recull, valora i cuida les coses que altra gent ha llençat i que podrien ser útils en un futur. El segon, el germà cec, el narrador i motor de la novel·la, intel·ligent i sensible, capaç d’articular grans descripcions a partir de l’oïda, el gust i el tacte i del relat aliè. El pes de la narració recau en ells i en el progressiu abandonament del món exterior, molt present a l’interior d’una casa que, tot i acabar convertida en un veritable fortí amb portes i finestres bloquejades, és sobretot hospitalària. Un món exterior que cap dels dos germans deixa de mirar a la cara: des del primer dia que van sortir a comprar tots els diaris –per fabricar-ne un d’intemporal–, fins als seus últims dies quan els retalls ocupaven totes i cadascuna de les habitacions i anaven des de terra fins al sostre. Doctorow torna a encertar-la amb una obra que està vinculada amb la història dels Estats Units, una obra sobre una casa que es converteix en carretera on dos germans viatgen com dos peregrins, una obra que mou el món perquè analitza de dalt a baix l’individu, una obra que fa peça i fa profit. –Gemma Casamajó