Alaska i altres deserts

Si hi ha un fet destacable en l’obra de Harold Pinter és la facilitat que té el dramaturg (premi Nobel de literatura el 2005) per mostrar-nos el conflicte de l’individu sota una irrellevant aparença quotidiana. Les tres peces que uneix aquest muntatge dirigit per Xicu Masó (Una mena d’Alaska, Victoria Station i Nit) són l’exemple més clar de com la memòria amaga laberints encriptats on les emocions no acaben de fluir i fa que percebem les nostres experiències vitals distorsionades pels records.

El fantàstic treball actoral dels quatre intèrprets no fa més que sumar en una posada en escena que serveix el text donant el valor que mereix a cada paraula, que mostra el meravellós treball de síntesi de l’autor i que omple de sentit els silencis. Amb una simple però encertada escenografia de Ricard Prat i Coll, i una il·luminació brillant, sobretot en la primera de les històries, d’August Viladomat, cal destacar l’extraordinària interpretació de Carles Martínez, qui, amb una elegància britànica, encarna tres personatges completament diferents, donant en cada interpretació un ventall de matisos que enriqueixen l’univers pinterià i que ajuden a explicar-nos l’ampli repertori en què es mou l’autor. –Toni Martín

Teatre Tantarantana Fins al 28 de març