Gil Scott-Heron, Hayseed Dixie i Tomasito

I’m new here
Gil Scott-Heron
De vegades, la cançó d’algú altre pot explicar millor què vols dir que les teves pròpies paraules. Aquesta va aparèixer al disc A river ain’t too much to love de Smog, i el veterà poeta de Chicago hi ha trobat tot allò que necessita expressar ara. Amb una veu més trencada, però tan greu i profunda com la del Bill Callahan, Scott-Heron busca la redempció en una cançó publicada inicialment el 2005 però que podria tenir cent anys.

Bohemian Rhapsody
Hayseed Dixie
Una altra versió. Aquesta, a càrrec d’un grup especialitzat a reinterpretar els AC/DC amb banjos, mandolines i violins. Aquí s’han jugat el prestigi d’homes durs. Algú podia imaginar la pomposa opereta de Queen sonant al graner d’un poble perdut a Idaho? Doncs amb aquest cover bluegrass i barbut, la cançó queda molt més a prop dels dibuixos animats de Los osos montañeses que de Freddie Mercury i companyia.

Back in black
Tomasito
I, per acabar, una altra que farà riure a alguns i plorar a uns altres. Apropaments del flamenc al rock n’hi ha hagut sempre (i viceversa, vegeu pàg. 79), però ningú s’havia atrevit amb un clàssic d’AC/DC. Aquest cantaor de Jerez aficionat al funk i al rap l’ha dut al tablao, ha convençut un tocaor perquè imiti el punteig d’Angus Young amb guitarra espanyola, l’ha sacsejat amb palmes rumberes i, fins i tot, s’ha inventat un verb: baquinblaquejar!

–Nando Cruz