La bomba del Liceu

En el documental d’investigació històrica sota el tema central sol haver-hi fets paral·lels que ni el més inspirat guionista podria inventar-se. Carles Balagué és un cineasta amb especial predilecció per la crònica negra, abans pel thriller de ficció i ara mitjançant la dissecció de fets històric (La Casita Blanca, De Madrid a la Lluna, Arropiero, el vagabund de la mort). Sap que en la part fosca de l’ésser humà s’amaga la imatge més real del nostre entorn social. A La bomba del Liceu analitza el fet esdevingut en el coliseu operístic, quan el 7 de novembre del 1893 l’anarquista Santiago Salvador va llançar dues bombes Orsini a la platea. Una va esclatar i va provocar una vintena de víctimes entre el públic. Balagué utilitza aquest famós succés per retratar la classista Barcelona de l’època i el gran temple utilitzat per l’alta burgesia per presumir dels seus privilegis.

La ironia de l’escriptor Eduardo Mendoza i del periodista Lluís Permanyer, o els testimonis d’Antoni Dalmau i Roger Alier, estan situats amb gran fluïdesa. I Balagué aprofita la circumstància que l’Institut Milà i Fontanals estigui al costat de la plaça Folch i Torres, on l’any 1894 va ser executat públicament Santiago Salvador, per filmar un vibrant epíleg (en una picada d’ullet a La clase, de Laurent Cantet) amb intervencions dels seus alumnes, la majoria immigrants.

–Lluís Bonet Mojica