Pájaros de papel

Direcció: Emilio Aragón. Guió: Fernando Castets i Emilio Aragón (Espanya, 2010). 122 min. Amb Imanol Arias i Lluís Homar

Valoració de Time Out:

Imanol Arias, Lluís Homar i Roger Príncep

Per al seu debut com a realitzador de cinema, Emilio Aragón ha escollit un tema que coneix prou bé: el dels còmics. Des de petit ha mamat tot l’ambient que rodeja els artistes de varietats a través de la seva família, els famosos ‘pallassos de la tele’. La pel·lícula és un sincer i ben documentat homenatge al món dels còmics, un tema estimat pel cinema espanyol que ha donat grans títols: des de Cómicos (Juan Antonio Bardem, 1954) fins a ¡Ay, Carmela! (Carlos Saura, 1990), sense oblidar El viaje a ninguna parte (Fernando Fernan Gómez, 1986) o Las salvajes en Puente San Gil (Antoni Ribas, 1967). El guió, del mateix Aragón i de Fernando Castets (El hijo de la novia), ens explica la història de dos artistes de varietats amb la vida escapçada per la Guerra Civil, que adopten un nen orfe i l’incorporen al seu espectacle. Els tres intentaran guanyar-se el pa actuant pels pobles d’una Espanya pobra i clandestina, dominada pel poder dels militars.

Bones intencions
La pel·lícula és plena de bones intencions, però s’hi troba a faltar certa credibilitat en el seu conjunt. Hi falta ànima i hi sobren minuts de metratge. Però les dramàtiques interpretacions d’Imanol Arias i de Lluís Homar, fent d’homosexual, són motius suficients per veure el film.

–Carles Mir