La Barcelona oculta de Llucia Ramis
Voleu conèixer la Marina, la 'dominatrix' ucraïnesa o tocar un piano gegant amb els peus? Sabeu quina és la millor taula de la ciutat per llegir i on es pot lligar amb actors de telenovel·la? Mireu la ciutat amb els ulls de Llucia Ramis i descobrireu una Barcelona com mai abans l'havíeu vist (ni sentit).
Llucia Ramis / SCOTT CHASSEROT
Aquí us oferim 25 dels 50 secrets que l’escriptora Llucia Ramis (guanyadora del premi Josep Pla 2010 amb la novel·la Egosurfing*) ens ha descobert al número 114 de Time Out Barcelona. El reportatge complet el trobareu a la versió impresa de la revista.
1. Bar Bonobo
Ets dels qui pensa que a Barcelona és difícil lligar? Idò nota com et puja l’autoestima només travessar la porta d’aquest bar. Si, a sobre, tens ganes de conèixer actors de telenovel·la i directors teatrals, vés-hi en dijous i fes-te passar per un d’ells; tindràs conversa garantida. Hi sol sonar funky, hi ha una pantalla per veure els partits del Barça, i els caps de setmana no és apte per a agorafòbics. Per cert, el bonobo és l’únic animal que resol els seus conflictes socials mitjançant el sexe!
Santa Rosa, 14
2. Javier Tomeo i Enric Cucurella
Un pic per setmana dinen al restaurant Cal Pinxo de la Barceloneta (plaça de Pau Vila, s/n). Mestre de l’absurd, en Tomeo escriu sobre monstres estimats, amants de silicona, el seu amic Ramon i altres bestiaris; odia les bicicletes i darrerament va amb bastó. En Cucurella és editor d’Alpha Decay i col·lecciona llibres des que té 13 anys. Coneix a fons totes les Barcelones, de la més glamurosa a la més destroyer, passant per la homeless i l’adolescent. De dia és erudit punk. De nit es transforma en Robin d’en Batman. I lluita contra la inòpia intel·lectual.
3. La hiena amb dos clítoris
Un dels temes que més preocupa en Tomeo i en Cucurella és la hipotètica existència d’una hiena que té dos clítoris. Cada vegada que es veuen, planifiquen quin dia faran l’expedició al Zoo de Barcelona. El mètode que faran servir per esbrinar-ho és empíric i no ens ha de treure la son: la hiena amb dos clítoris riurà més que les altres.
4. Sonic Grandpa
És la darrera persona que esperaries trobar-te en un bon concert, però va absolutament a tots. Deu tenir poc més de 50 anys, els cabells blancs, és més aviat baixet i s’ha convertit en un mite urbà. N’hi ha que l’han vist arribar amb cotxes cars. També n’hi ha que han intentat encetar una conversa amb ell, en va. Molts l’han batejat com a Sonic Grandpa. Altres, l’home petit.
5. Bar L’Astrolabi
En Jordi Cantavella escriu llibres i és capaç de fer una crida on-line buscant totes aquelles persones que tinguin el seu mateix cognom. Un vespre els convocà al seu bar, el nom del qual està tret d’un llibre de Verne. A L’Astrolabi fan concerts acústics, el temps passa amb molta calma i sembla que hi hagis encetat una immersió de vint mil llegües cap al centre de la Terra.
Martínez de la Rosa, 14 lastrolabi.blogspot.com
6. La façana xapada de la plaça Masadas
Al barri de La Sagrera hi ha una plaça a la qual li han arrabassat un tros: la sèrie d’arcades que l’envolta es trenca abruptament i, al seu lloc, hi han plantat un edifici de color salmó. La façana de davant és encara més estranya: alguna ànima salomònica va decidir que els pisos havien de xapar-se per la meitat. De manera que les portes que donen al balconet estan partides just pel mig; una paret les divideix en dos. Com deuen ser els passadissos de l’interior, és un misteri.
7. L’artista Boris Hoppek fent surf a Bogatell
El coneixem sobretot pels seus “bimbos”, aquells ninos C’mon dels anuncis de cotxes. En Boris és home de poques paraules, ulleres grosses i a l’estiu sol dur una tovallola al cap; a l’hivern s’amaga sota la caputxa de la dessuadora. Quan li deixen, pinta grafits a les parets. I, fins que els nous dics que hi han construït han acabat amb les ones de Bogatell, se’l podia veure fent surf a la platja. Ara ha de cercar-se la vida i els tsunamis a una altra banda.
8. Grafit de Suso33
De nit, els cinc rostres que l’artista urbà Suso33 pintà al costat de la Nau Ivanow, fan por. Són cinc rostres que segueixen amb ulls blancs les teves passes des del mur. Mentrestant, notes una altra presència inquietant sota els cotxes aparcats. Són moixos. Els cinc rostres imposen tant respecte que són allà des de temps indefinits; ningú no ha pintat res a sobre. Tenen germans bessons en un edifici de Logronyo; pell ocre, narius oberts, llavis carnosos, sense cabells. Et vigilen.
Hondures, 26
9. Centre d’Estètica Àngels
N’Àngels i na Maria José són mare i filla, coneixen la gent del Raval pels pèls i que ni pintades. Al seu centre d’estètica, al carrer Pintor Fortuny, hi va la flor i nata més pocavergonya i també la del centre de sempre. En Rubianes s’hi feia la pedicura i diuen que en Carles Flavià les visita. I na Maria Dolors Boadas, la de la cocteleria, hi va cada dia perquè la posin ben guapa.
Pintor Fortuny, 10-14
10. Botiga Monimoon
“Hi ha altres mons, però són en aquest”, escrivia Paul Éluard. I això que, segurament, no s’havia acostat a la botiga Monimoon. Allà hi ha tots els mons del món perquè puguis voltar-los i donar-los la volta, perquè recorris la seva geografia només amb un dit. Són de totes les grandàries, de totes les èpoques i colors. Un poc més endavant, al mateix carrer, trobam una botiga on només venen parallamps. Si això és una metàfora, que qualcú l’expliqui.
Unió, 13 www.monimoon.com
11. Bar Can Tomàs de Poblenou
Dir que les braves del Tomàs són les millors de Barcelona no té cap mèrit… a no ser que et refereixis a un bar diferent del de Sarrià. El de Poblenou es diu realment El Porrón. Té gorres penjades del sostre plenes de pols, també té mocadors, sis o set taules i en Tomàs, que tria per tu. Avui toca calamars i demà, peixet. En Tomàs és de Chiclana i fa les braves amb xoriço i ou. Són autèntiques bombes de colesterol, però segur que no has tastat res tan bo.
Doctor Trueta, 225
12. Montana cafè
La millor taula per fer un cafè i llegir tranquil·lament es troba tot just a l’entrada del Montana Cafè. Davant de la finestra, amb vistes al carrer i flors al costat del sucrer, pots passar una estona solitària mentre el sol t’escalfa la cara. El local també és una pizzeria i hi ha un mural melancòlic del grafiter Aryz.
Comerç, 4
13. Habitació 2114 de l’hotel Vela
De fora, l’hotel de Ricardo Bofill és espantós. A dins, a l’habitació on s’allotgen les estrelles, s’hi estén un espai privilegiat i lluminós. Les vistes abracen tot l’horitzó amb caiguda directa al mar i, davall dels teus peus, s’obre un buit de molts metres abans d’arribar a la immensitat. Quina millor manera de veure sortir el sol que amb una taula de fruites al costat i, per la finestra, totes les tonalitats del blau. L’hotel Arts té competència.
Plaça de la Rosa del Vents, 1 www.w-barcelona.com
14. Editorial Blackie Books
En Jan Martí és membre de la banda barcelonina Mendetz. Un dia decidí crear l’editorial Blackie Books i encetà una campanya on-line que el seu catàleg no ha desmerescut. Després d’iniciar-se amb un fàcil Los Simpson y la filosofía, ha arreplegat meravelles com Cosas que los nietos deberían saber, del músic Mark Everett, curiositats com el diari que Werner Herzog va escriure durant el rodatge de Fitzcarraldo, o autors que, inexplicablement, encara no s’havien publicat aquí, com el llegendari Richard Brautigan. N’Alice Incontrada i na Diana Hernández ajuden en Jan en la tasca de fer que, rere cada llibre, descobrim una història que traspassa les seves pàgines.
www.blackiebooks.org
15. Racó de la Calma
Al fons de la botiga Cinemascope, hi ha un pati interior amb heures que grimpen per les parets, un banc i dues cadires de platja amb ratlles de colors. Allà els germans Vall seuen amb els veïns de Gràcia que han passat a saludar-los. Fan un cigarret i tenen una estona de conversa. Xerren d’amor, de feina, de llibres. També xerren de pel·lícules i es fan fotos que després pengen al seu grup de Facebook. Diuen que, entre tots, aspiren a fer un món millor. En termes cinematogràfics són com Clerks en clau d’Amélie.
Perla, 29
16. Les perforadores
Quan Robert de Niro va trepitjar Madrid preguntà: “Encara no han trobat el tresor?”. Es referia als seus carrers esbudellats. No sé què en diria l’actor, de Barcelona, però per la insistència de les perforadores a tot arreu, diria que allà baix hi ha el secret millor guardat de la ciutat. Potser, com titula en Melcior Comes en el seu darrer llibre, sota els nostres peus s’hi troba el centre del món. Just davall de la Sagrada Família, és clar.
17. Associació EatMeat
Un espai sense grans pretensions, però amb artistes enormes. Dinamitzadors de l’escena artística de Gràcia, el seu estil tendeix al dark, en consonància amb el color de la paret i amb el seu aire retrofuturista. Els dissabtes, en Rai Escalé convida tothom a un vermut i ocasionalment fan projeccions que traspassen l’underground.
Alzina, 20 eatmeat.cat
18. El piano de Diagonal Mar
Qui no somiava, de petit, ser un nin adult com a la pel·lícula Big? I qui no s’ha despertat amb el malson de descobrir que això és precisament allò en què s’ha convertit? Sense cap ànim d’emular Tom Hanks, hi ha un teclat gegant al parc de Diagonal Mar idèntic al que surt a la pel·lícula. Mola per tocar amb els peus. En tots els sentits.
Passeig de Garcia Farià amb Josep Pla
19. Marina, la ‘dominatrix’ ucranïesa
Quan aterrà a Barcelona, na Marina solia acabar les vetllades sospirant: “És que a Ucraïna no tenim res, que som pobres”. No tenien restaurants, ni mobles d’Ikea, ni ordinadors. Amb el temps, els seus amics li perderen la pista. Fins que, l’altre dia, la varen retrobar al Bagdad. Ara és dominatrix i té un fuet, botes de taló d’agulla, un cosset de cuiro i un esclau. Fora d’Ucraïna ho té tot.
20. Polo de menta
Na Brooke Borg és una artista de Long Island, fa anys que viu a Barcelona, té unes botes de pell de vaca, és capaç de fer figures amb la llengua i cuina tan bé com balla. Però és tan viva que no sap fer el mort. Al videoclip d’en Joan Miquel Oliver fa de polo de menta. El varen gravar a una casa de Vallvidrera i havien de nedar en una piscina sense climatitzar; feia fred. Si mires el videoclip a YouTube, un tal Dolmedil comenta: “El polo de menta té por a s’aigua”.
www.youtube.com/watch?v=a02XgjYemRw
21. Restaurant Chen Ji
Té l’aspecte d’un típic bar de menús, amb la diferència que la major part dels comensals són xinesos. A la tele hi ha telenovel·les de cops de puny i cursis bandes sonores, videoclips que traspassen la lògica. La carta compta amb cent plats orientals dels de veritat, res de rotllets de primavera: des de muntanyes d’arròs i unes sopes que no s’acaben mai, fins a bolets com el xiitake i intestins xue cai. El millor: els dumplins, les guotie fregides i els xiao long bao fets amb massa fermentada.
Ali Bei, 65
22. Peluquería Internacional-Internacional Peluquería
És un laboratori antropològic a la mida d’una habitació de matrimoni on, a sobre, te tallen els cabells per cinc euros. Escena: un gitano de la Pau vol un tuning capil·lar; després es treu la samarreta per demanar que li passin la màquina pel pit pelut. Els perruquers són amables, ràpids i eficients. I per dos euros més, t’afaiten.
Marià Aguiló, 105
23. Antenes dels terrats
Rapinyen el cel, fan passar pena els dies ventosos, són imprescindibles per veure bé la tele, però no surten mai a l’skyline de la ciutat. Les esborren de les fotografies i els quadres. En canvi, en Francisco Ibáñez i en Juanjo Sáez les respecten als seus dibuixos i als seus llibres. Mostra que formen part de la caricatura urbana.
24. La Tere
No se li escapa cap presentació ni inauguració amb canapès. De sobte es planta a la Sala de Cent, a les desfilades del FAD o a la galeria Iguapop; compleix amb tots els compromisos culturals de la ciutat. És menuda, geperuda i sol dur collars llargs de colors i unes ulleres de conxa. I no li cal tenir Facebook per assabentar-se de qualsevol acte on hi hagi menjar gratis. Per mor d’això ignora que hi té un club de fans, de moment amb 63 membres.
25. El club CELA
El Club d’Exploradors de Llocs Abandonats es va crear el 2005, quan un grup d’usuaris d’un fòrum d’internet es va reunir en una antiga fàbrica de Sabadell. Des de llavors, es dediquen a buscar llocs abandonats, llocs que tothom ha oblidat o ningú no sap que existeixen. Fàbriques antigues, escoles abandonades, fins i tot vells castells… Qualsevol lloc és susceptible de ser descobert per aquests exploradors urbans. Publicaran les fotos a les seves pàgines web. Però mai no desvetllaran la seva localització.
www.clubcela.com
- Comparteix:
T'ha agradat aquest article? Puntua'l!
(18 vots, mitjana: 2.44 sobre 5)
Carregant...El millor de Barcelona
Blogs
Concursos
Aconsegueix entrades per veure aquesta peça sobre la relació alumne-professor
Teatre per als més petits a Cornellà
Demostra quant saps de cinema i guanya una entrada doble per als cinemes Verdi
El Murmuri
Us proposem un tast musical de l'escena independent.
Els més...
Sexe Oral
Maria del del Mar Bonet
Blaus de la sensualitat
Edu Soto
Voltes de cargol sexuals
Guillem Sans
Sexe apeemià
Torna al teu poble, nena.
punt 04 – jo conec qui li diu “El garantías”. si hi overbooking de concerts una nit, ell va al bo, segur
Vaya pedorra de tia. El que hauria de fer és deixar de fer egosurfing i començar per aprendre a escriure.
Brautigan ja havia estat editat per anagrama, burra.
Això del Bar Bonobo ja està molt sobat, sempre expliques el mateix…potser és l’únic bar on has lligat i ara els has de fer propaganda !!!
El dels concerts és el ’senyor Joan’, i qui va a concerts ho sap.
On puc trobar els Buitoni farcits de tofona???
L’article és cutre a més no poder,lo millors són els comentaris. Canya a la Ramis!
He llegit el reportatge íntegre i penso que no fa justícia a la qualitat que té sempre la revista. Com que és la seva visió personal de la ciutat suposo que no ens hauríem de sorprendre perquè posi tants amics seus però ja és massa que a sobre de posar-los amb calçador els repeteixi: un dels socis d’Alpha Decay apareix a les entrades 2 i 3, l’altra sòcia de l’editorial apareix al llistat de les sis coses de la ciutat que no vol que canviin (on queda clar que són molt amigues) i la mateixa editorial torna a aparèixer de forma encoberta a l’entrada 40, que tot hi anar d’una fotògrafa aprofita per citar com qui no vol la cosa dues autores de l’editorial (ara resulta que Pola Oloixarac és un èxit, per favor!) i un llibre de propera aparició també d’aquesta editorial. Francament, ho trobo desmesurat i molt poc professional.
People deserve good life and loans or car loan will make it better. Just because freedom depends on money.
El del tesoro no es Robert de Niro, es Danny de Vito. Ay, esta gente que escribe de oídas y no se documenta
El tal Sonic Granpa és en realitat conegut més popularment com Mr. Garantia, perquè es diu que si te’l trobes a un concert tens la garantia de que has encertat, és a dir que has anat a un bon concert. De totes maneres també hi ha gent que opina tot el contrari, que de garanties res de res, que el que en realitat passa és que l’home va a TOTS els concerts i que per tant trobar-se’l no té cap mèrit. En tot cas és un clàssic de l’escena. I per molts anys.