Bestiari il·lustrat

33. Els dimecres, a les 23.10 h

Valoració de Time Out:

Bibiana Ballbé

Ningú no va entendre la decisió de TV3 de prescindir d’un programa com Silenci?, que havia aconseguit un estatus important en el mapa audiovisual català i que, a més a més, havia sabut oferir una mirada més contextualitzada, postmoderna i cool del panorama cultural català, estatal i internacional. L’espai tenia els seus defectes i els seus vicis, alguns d’ells irritants, però era una petita illa a la qual agafar-se en un oceà catòdic endimoniadament mediocre. L’estrena de Bestiari il·lustrat només es pot entendre com un senyal inequívoc de penediment per part de la cadena. El format ha canviat, però l’essència, els continguts i la finalitat semblen les mateixes.

Bona factura estètica i formal
Després de l’experiència fallida d’Ànima, es torna a la casella d’inici. Hem perdut temps i diners. La principal diferència entre Bestiari il·lustrat i Silenci? rau en una idea més argumental, coral i interrelacionada dels continguts, un punt de partida que beu dels relats o les pel·lícules d’històries i personatges que s’acaben trobant per l’atzar, el context o la causalitat. La intenció s’ha d’aplaudir, no tots els dies s’intenta aplicar una mica d’enginy, caràcter diferencial i elaboració en el corpus d’un programa cultural, tot i que se li pot retreure que el dia de l’estrena els lligams entre Albert Serra, protagonista central, i la resta de protagonistes no estaven del tot ben traçats. La temàtica, el regust chic, l’estil informal de la presentadora –repeteix Bibiana Ballbé– i, sobretot, la bona factura estètica i formal del programa, acaben d’avalar una proposta que calia recuperar a la televisió pública.

–David Broc