Les dues cares del Poblenou

La Maria Favà us proposa dues rutes per descobrir el barri del Poblenou a través de la seva arquitectura: del Manchester Català a l'arquitectura del segle XXI.

Ca l'Aranyó i la plaça Prim / SCOTT CHASSEROT

El Manchester català ‘reloaded’

Durant la revolució industrial, Sant Martí de Provençals era conegut com el Manchester català perquè a la zona del Poblenou es concentrava el nucli fabril més important del Principat. A partir dels anys seixanta del segle passat, l’activitat va decaure, però les fàbriques s’hi van quedar. Us proposem una passejada per descobrir els millors exemples de l’arquitectura industrial recuperada.

1 Can Ricart
Comencem la ruta a Can Ricart. Situat a la confluència dels carrers Perú, Bilbao, Marroc i Espronceda, es va construir el 1853 i, probablement, va ser la colònia fabril més important de Barcelona. A part de la torre del rellotge i les naus, d’un gran valor arquitectònic, la plaça central era bellíssima. A principis de segle, el complex es va convertir en símbol de la defensa del barri, quan després anys de mobilitzacions, els veïns van aconseguir salvar-lo. Can Ricart viurà una nova etapa com a seu de la Casa de les Llengües (www.linguamon.cat), quan acabin les obres de remodelació, dirigides per Benedetta Tagliabue (cap al 2012).

2 Can Framis
Situat al 116-126 de Roc Boronat, trobem Can Framis. Envoltat per un jardí públic, aquest espai acull el fons pictòric de la Fundació Vila Casas i utilitza dues naus rehabilitades d’una fàbrica de llana del segle XIX; l’arquitecte Jordi Badia hi va afegir una nova planta. Al carrer Tànger amb Llacuna trobareu Ca l’Aranyó.

3 Ca l’Aranyó
L’empresa tèxtil de la família Aranyó es va instal·lar a mitjan segle XIX al Poblenou i va fer-hi construir una fàbrica on es barreja l’estil arquitectònic anglès i el català. El 1986 els Aranyó van abandonar l’activitat i vint anys després l’edifici va ser rehabilitat. Ara acull el Campus Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra i s’ha convertit en una de les icones del nou Poblenou. Baixeu per Llacuna i creueu a la dreta al carrer Llull, fins al número 131.

4 El Vapor Llull
El 1997, la fàbrica de productes químics Masó i Carol va acollir alguns dels primers lofts de la ciutat. Tot i que va rebre els premis de rehabilitació Ciutat de Barcelona i Bonaplata, els seus veïns no van poder viure-hi fins vuit anys més tard perquè l’Ajuntament no havia legalitzat els lofts.

5 Tres Farineres
En pocs metres, entre els carrers Taulat, Ciutat de Granada i Roc Boronat, hi ha tres velles i belles farineres: Can Gili Nou, Can Gili Vell i la Fama. Les dues primeres s’estan reconvertint en lofts. L’altra és una discoteca. Acabem el recorregut al carrer Joncar, 27-45.

6 Can Saladrigas
Aquesta antiga fàbrica de blanqueig de teixits es va crear el 1858 i va arribar a ocupar dues illes senceres. La lluita veïnal de finals del segle passat va aconseguir que es conservés i es rehabilités l’edifici que, actualment, funciona com a biblioteca i casal d’avis.
Obre El Manchester català en un mapa més gran

L’arquitectura del nou mil·leni

En poc més deu anys, el tram final de la Diagonal s’ha convertit, pràcticament, en un museu de l’arquitectura del segle XXI. Grans arquitectes han deixat –i estan deixant– la seva empremta en forma d’edificis sorprenents que dibuixen el nou skyline de la ciutat. Recorrem l’avinguda, des del mar fins a Glòries, per veure la mutació del barri.

1 Espirals i rombes
A la zona del Fòrum, al solar de l’avinguda d’Eduard Maristany, s’està aixecant l’edifici estrella del campus universitari del Besòs: la Spiralling Tower de Zaha Hadid. Fidel a l’estil de l’arquitecta angloiraquiana, la torre serà complexa i irregular, de 48 metres d’altura i amb totes les plantes diferents. Molt a prop, i també en construcció, ja pren forma el gratacel de Telefónica, el Diagonal ZeroZero dissenyat per Enric Massip-Bosch. De forma romboïdal, arribarà fins els 110 metres d’altura.

2 Illa de la Llum
Baixeu fins el passeig de Garcia Faria amb Selva de Mar, on trobareu un conjunt d’habitatges força singular, format per tres edificis de diferents altures. Projectats per Lluís Cotet i Ignacio Paricio, l’element més distintiu són les persianes corredisses d’alumini, que donen un caràcter dinàmic a les façanes.

3 Parc de Diagonal Mar
Pujeu fins a la Diagonal, i ben a prop del centre comercial, hi ha el parc de Diagonal Mar. Enric Miralles i Benedetta Tagliabue van voler que aquest nom no fes únicament referència a una jugada immobiliària i van atorgar a l’aigua un protagonisme destacat: llacs i basses ocupen gairebé un 10% de la superfície del parc.

4 El tetris de Perrault
Seguiu pujant la Diagonal i trobareu els dos edificis amb què l’arquitecte francès Dominique Perrault du a terme un particular joc de volums: un és l’edifici d’oficines Diagonal 123, amb forma de dos blocs rectangulars escalonats, i l’altre és l’Hotel Me, un prisma alt i esvelt.

5 Media-TIC
Desvieu-vos cap al carrer Roc Boronat amb Sancho d’Àvila per observar una obra nova de trinca. Dissenyat pel català Enric Ruiz-Geli, el Mediat-TIC és el quart edifici del món que fa servir l’ETF a la seva façana, un material que actua com a filtre solar i fa estalviar fins un 20% d’energia. Acollirà la Universitat Oberta de Catalunya i Barcelona Digital.

6 Torres de Mediapro i Agbar
Acabem el recorregut a tocar de Glòries, amb dues icones arquitectòniques i simbòliques del 22@: la torre Imagina de Mediapro (Diagonal , 177) obra de Carles Ferrater; i la torre Agbar, de Jean Nouvel, una de les fites de l’skyline i nova referència iconogràfica de la ciutat.
Obre Una Diagonal de museu en un mapa més gran