




Mariana Nannis
El luxe ven. I a la televisió ja portem uns quants mesos d’èxit inexplicable i constant de tots aquells programes o especials dedicats a exhibir, mostrar o ensenyar la vida dels rics. El darrer exemple el tenim amb Mujeres ricas, que en el primer programa va obtenir la millor audiència d’una estrena, al marge dels esports, de la història de La Sexta. Força indicatiu. La principal diferència entre aquest espai i la resta dels que hem vist fins ara rau en el component friqui de les seves protagonistes. El càsting no està fet a l’atzar, està molt ben pensat, sobretot perquè dóna coartada a l’espectador per odiar les dones del programa sense tenir la sensació que tot es redueix a una qüestió d’enveja monetària.
Estrelles friquis
El comportament desequilibrat, estrambòtic i totalment incontrolable de Mariana Nannis, per exemple, donaria per a una producció exclusiva centrada en ella i els seus fills. I, de fet, el seu poder econòmic acaba quedant en un segon pla davant la personalitat inclassificable d’aquesta nova estrella emergent del friquisme catòdic del moment. I què podem dir de Mar Segura, pitjor actriu que milionària, que cada setmana que passa sembla més rica d’aparença que rica de debò. O les germanes Cuadrado, divorciades d’or que viuen en un etern loop d’imitació cañí de Sexe a Nova York. L’atribut que enganxa de Mujeres ricas, en resum, no és tant l’ostentació i el way of life dels rics com les personalitats delirants, lamentables i forçadament excèntriques de les seves protagonistes. Tot un guilty pleasure.
–David Broc
T'ha agradat aquest article? Puntua'l!