Desplaçaments

Diversos autors. Arts Santa Mònica. Fins al 27 de juny

Valoració de Time Out:

Una de les obres de Cristina Lucas

Des de temps immemorials l’ésser humà ha manipulat el seu entorn amb la intenció i voluntat de dominar-lo. Els canvis que ha produït sobre la natura s’han anat accelerant amb els anys, fins al punt que avui dia la creació i destrucció sistemàtica d’edificis, carreteres i fins i tot ciutats senceres ha assolit nivells vertiginosos. Les noves tecnologies també han ajudat a canviar la nostra manera de concebre tot allò que ens envolta, reduint l’aspecte físic i prioritzant la xarxa volàtil del ciberespai. En aquest context de transformació i indefinició constants, la pregunta és: què és el que anomenem espai?

El que veiem i el que no
Aquesta exposició, comissariada per Oliva María Rubio, aplega un conjunt d’obres que giren al voltant d’aquest plantejament. Així, les fotografies de Bleda y Rosa ens mostren els vestigis de la història per parlar-nos de les històries que conté el que veiem, Sergio Belinchón pren el western El bo, el lleig i el dolent de Sergio Leone i n’elimina els personatges, Ibon Aranberri s’apropia de la senyalística que rodejava els pobles de Navarra avui negats per un pantà, i Dora García crea una habitació tancada que només podem imaginar. La prohibició com a obertura a altres mons possibles pren forma d’alternativa constructiva en la proposta de Santiago Cirugeda, que edifica habitatges aprofitant les fissures de la legislació vigent. En canvi, la mutació incessant d’allò que ens envolta la podem veure en les animacions de Fernando Renes o del duet David Bestué/Marc Vives (amb la ironia que els caracteritza i un lleuger refinament tècnic); mentre el document que ens haurà de servir per fer memòria d’aquests canvis es troba en les habituals fotografies que Pedro G. Romero recupera dels arxius (i que aquí vincula a cadascun dels artistes de la mostra).

Una relació conflictiva
Si les pràctiques artístiques de mitjan dècada dels seixanta, com el Land Art, vivien i documentaven la seva experiència amb la natura, l’actual relació amb el paisatge és, com a mínim, conflictiva. Una lluita, real o imaginària, entre el que veiem i el que volem veure, entre natura i cultura.
Ara bé, més enllà del tema, la mostra té el seu propi context. Neix del desè aniversari del programa Generaciones de Caja Madrid, una convocatòria anual de premis i beques per a joves artistes espanyols que, des del 2000, vol ser una plataforma de recolzament i empenta a les joves fornades artístiques del país. És a dir, que el que aquí s’exposa és una selecció del bo i millor que ha passat pels deu primers anys del programa, un conjunt d’artistes espanyols (joves i no tan joves) que ja gaudeixen d’un cert renom nacional i internacional, i que potser no acaben d’encaixar en justificacions temàtiques innecessàries. –Joana Hurtado