Combray, de lluny

Josep Maria Pinto. A Contravent. 160 pàg. 19 €

Valoració de Time Out:

Després de traduir Combray, primera part del primer volum d’A la recerca del temps perdut, Josep Maria Pinto ha deixat de banda el paper de traductor –un paper que sempre té quelcom de fantasmagòric: s’ha de viure com a ombra d’escriptor– i ha decidit provar la seva prosa amb un recull dels textos que ha penjat al seu blog d’exercicis i reflexions literàries durant els últims anys.
El resultat es titula Combray, de lluny, i consta de dues parts prou diferenciades. En la primera, hi trobem tot un seguit de reflexions que giren al voltant de la lectura dels seus autors predilectes. La descripció que fa Pla de la llum de Grècia, l’ús del temps narratiu en Proust, la impossibilitat d’imitar un estil com el de Borges o la diabòlica facilitat de Nabokov per a les metàfores. En la segona part, s’hi recopilen alguns exercicis narratius propiciats per aquestes lectures dels Vells Mestres. Amb una prosa de períodes allargassats –sobre altres referents, preval la influència de Proust–, Pinto recrea episodis eminentment biogràfics per especular sobre la memòria, el llenguatge o la creació poètica. Ens parla de la noia que desperta el mateix sentiment malgrat tots els canvis que s’esdevenen al llarg de vint anys; de l’autor atrapat en l’escriptura d’una pàgina perfecta; o de la creació poètica per part d’una mena d’autòmat del futur…
El caràcter volgudament subjectiu de les reflexions literàries aconsegueix despertar en el lector no erudit una barreja de mania subratlladora i ganes de discussió literària. El món novel·lesc de la segona part del volum, però, només hi queda apuntat. Sembla que Josep Maria Pinto vulgui mantenir el seu particular Combray, precisament, a distància; o potser és que espera un segon llibre per descobrir-nos-el. Si és així, sabrem esperar. –Marià Veloy