Operación Momotombo

Antena 3. Els diumenges, a les 22.30 h

Valoració de Time Out:

'Operación Momotombo'

El concepte de reality show ONG no és nou, ni de bon tros. Ja s’han fet experiments en aquesta línia anteriorment i, és curiós, sempre amb resultats d’audiència nefastos, la demostració que la gent tenim un límit, i que mai no ens hem empassat que a la televisió li brotin sentiments altruistes i solidaris sense esperar-ne res a canvi o sense manipular al seu gust. Operación Momotombo és un nou exemple d’aquesta amoralitat camuflada sota objectius benintencionats i amb bon fons. A canvi de construir un menjador per a nens en la zona més pobra de Nicaragua, tenim l’oportunitat de fer una radiografia del jove espanyol dropo, inútil i odiós, que manté una relació estrident amb els pares, a qui no se li coneix ofici ni benefici i que promet un futur molt negre per a la societat estatal.

Nens mimats
Evidentment, el menjador, l’acció solidària i l’entorn del país sud-americà no interessen tant com les escenes de violència verbal amb els pares, els amotinaments de nens mimats i consentits i la incapacitat manifesta dels protagonistes per treballar més de deu minuts seguits. I pel mig, un Julio Salinas exercint un paper semblant al d’Hermano mayor però amb l’autoritat i la convicció d’un pobre home. La veritat, al final t’acaba fent més llàstima l’exjugador del Barça que els pares dels ganàpies. Els adolescents el toregen quan volen, li discuteixen tot i escolten els seus sermons amb la mateixa atenció i interès amb què escoltarien una lliçó de física quàntica, i està clar que així no anem enlloc. Ni ells ni nosaltres.

–David Broc