A peu per Barcelona
L'Eulàlia Iglesias proposa cinc passejades per descobrir les panoràmiques més impressionants de la ciutat.
Vista des de la terrassa de l'Hotel Barceló Raval / SCOTT CHASSEROT
Aquí trobareu els plànols de les cinc rutes que s’han publicat al número 125 de ‘Time Out Barcelona’. Podeu consultar-los en línia o descarregar-vos els pdfs i portar-los quan feu les passejades. Segur que no us perdreu!
1. Ciutat Vella oculta
Creuem Ciutat Vella pels seus passatges menys coneguts i fem parada en bars resistents per acabar, ara sí, en una talaia de la Barcelona moderna, la terrassa del Barceló Raval.
2. El Montjuïc més natural
Jardins, castells, teatres, palaus i museus. Entre tantes infraestructures, a Montjuïc també hi perviu el petit barri de la Satalia, que conserva com quasi cap altre a Barcelona un encant rural.
3. Fem el cim de la ciutat!
Ni tramvia blau, ni funicular ni cotxes. Pugem a peu fins al Tibidabo per arribar a la talaia més alta de la ciutat, la torre de Collserola.
4. El castell fantasma
Des dels barris de la Trinitat Nova i Roquetes ens endinsem pel cantó menys conegut de Collserola per arribar fins al misteriós casalot de Torre Baró.
5. El cor verd de Barcelona
És un dels parcs més grans de la ciutat, però encara resulta un desconegut per a la majoria de barcelonins. Descobrim les vistes des del cor verd del Guinardó.
- Comparteix:
T'ha agradat aquest article? Puntua'l!
(18 vots, mitjana: 4.39 sobre 5)
Carregant...El millor de Barcelona
Blogs
Concursos
Sortegem entrades per al festival de la Sala Bikini
Entrades i samarretes per al públic infantil
Teatre per als més petits a Cornellà
El Murmuri
Us proposem un tast musical de l'escena independent.
Els més...
Sexe Oral
Maria del del Mar Bonet
Blaus de la sensualitat
Edu Soto
Voltes de cargol sexuals
Guillem Sans
Sexe apeemià
Demà faig el castell fantasma. Algú s’hi apunta?
Hay que pensar también en la gente que no podemos caminar tanto. ¡Ostras! Ir andando hasta el Tibidabo. No podia hacerlo ni cuando tenia 30 años, y ahora ya tengo 50. Eso si, el parque del Guinardo se puede recorrer entero, y si subes hasta arriba… Y estan muy bien las rutas. A mi me encantan las panoramicas…
Snif? Snif? Barcelonaapie.wordpress.com? :O
La gent que no pot caminar gaire, pot anar a un altre joc on es veu una bona panorámica: El parc del Putxet. Agafeu el metro L-3 fins a Vallcarca, sortida República Argentina, creueu a l’altre banda i pugeu per les escales mecàniques, després cap a la dreta i el primer carrer a l’esquerra fins que veiu l’entrada al parc (Jardins del Turó del Putget posa a l’entrada). http://maps.google.es/?ie=UTF8&ll=41.410066,2.145231&spn=0.005898,0.009602&t=h&z=17
oooooooooooo
Eulalia Iglesias, gracies per fer-nos descobrir una altre mirada de Barcelona. Excel•lent tria.
Hem fet totes les rutes que ens proposaves i totes resulten molt estimulants. La que més ens ha agradat és la del parc del Guinardó i la del mirador de Torre Baró.
El parc del Guinardó és sorprenent trobar un espai tant bonic i tant verd en plena Barcelona. Fa pujada si, però la vista s’ho val, i és molt possible de fer. El premi d’haver-hi arribat és topar-te amb un pont fascinant. Nosaltres ho varem fer amb menys temps del previst en la web.
La caminada del mirador de Torre Baró és interessant, la percepció de la ciutat és un altre, canvia radicalment, el riu Besos la presideix. El que ens va sorprendre és descobrir una Barcelona, només intuïda quan agafes l’autopista a la sortida direcció Girona, poc mostrada als ciutadans. A l’altra cara de la muntanya existeix una altre manera de viure que recorda una època d’autoconstrucció. Passejant s’hi veuen veïns ben orgullosos, d’aquells de tota la vida. Orgullosos de viure en un lloc ple de petits hortets i cases que llueixen un mostrari de materials que semblen trets d’un catàleg de la construcció. Si hi aneu podreu gaudir dels recents estrenats metros de BCN L11.
Aquestes caminades també ens varen fer veure que si bé en el seu dia és va promocionar la recuperació a d’aquest espais, senyalitzant-los i urbanitzant-los, avui estan francament descuidats, no promocionats i poc atractius, quan en realitat podrien ser espais d’experiència, de coneixement de llocs diferents de la nostra ciutat, tant pel veïns d’aquesta, com pels visitants.