Nô

Joan Ollé recull a 'Nô' quatre contes onírics impregnats del radicalisme líric de l'escriptor japonès Yukio Mishima

Valoració de Time Out:

Nô / JOSEP AZNAR

La veu de Mishima no s’havia sentit entre nosaltres des d’aquell magnífic La senyora de Sade que el malaguanyat Jordi Mesalles va dirigir al Lliure de Gràcia. Torna a sonar amb força ara, en un espectacle que reuneix quatre històries entre oníriques i fantasmagòriques impregnades del radicalisme líric de l’escriptor japonès. Personatges torturats pels sentiments, agitats pel temps i amenaçats sempre per la mort, l’extinció. Tant és si és o no és teatre nô, com ens ven la publicitat, ja que aquesta tradició centenària pràcticament ha desaparegut i estava molt lligada a les formes, com tot el teatre asiàtic. Malgrat l’inadequat espai escollit, la sala d’assaigs del Mercat de les Flors, no només per la seva sufocant temperatura sinó per la mala acústica, l’espectacle que ha dirigit Joan Ollé amb la seva ja habitual sobrietat surt endavant mercès a un conjunt de bons intèrprets ben dirigits (Montserrat Carulla, Marta Marco, Victòria Pagès, Joan Anguera, Enric Majó, Dafnis Balduz) que ens traslladen els textos amb notable credibilitat.

Està superba Montserrat Carulla camuflada, en les seves dues intervencions, sota quimono i maquillatge. Per a mi, la tercera de les històries és la que dóna el to que hauria d’haver tingut tot l’espectacle. La fabulació d’un home que –a l’habitació de l’hospital on la seva dona es debat entre la vida i la mort– reviu una antiga relació, ofereix tres grans moments de Victòria Pagès, Marta Marco i Joan Anguera. Per contra, en l’última, la trobada entre la vella de 99 anys i el poeta borratxo, és on Ollé obvia per complet el costat fantàstic amb un tractament excessivament realista i al meu entendre erroni. –Santi Fondevila

Mercat de les Flors Fins al diumenge 11 de juliol