Coses que dèiem avui

Julio Manrique agafa tres textos curts de Neil LaBute i els converteix en un muntatge impecable –amb brillants interpretacions!– que retrata el principi i la fi de l'amor

Valoració de Time Out:

Coses que dèiem ahir / DAVID RUANO

El gran espectacle del Grec es pot veure a la petita Sala Beckett. Julio Manrique s’erigeix com un dels millors directors del nostre teatre. Ho va apuntar en aquesta mateixa sala amb el seu primer Mamet, Els boscos, i cada una de les seves propostes ha ratificat el seu talent. Manrique torna a Neil LaBute després del gran èxit de La forma de les coses amb Coses que dèiem avui, un títol per a un espectacle que reuneix tres obres curtes de LaBute, la primera de les quals, Romance, escrita a Barcelona per al taller que el dramaturg, guionista i director nord-americà va impartir l’any passat a l’Obrador d’Estiu, al qual torna aquest any. Els textos aborden les relacions amoroses des de la singularitat que LaBute imprimeix a les seves obres, en les quals el sentiment i la crueltat de la traïció es donen la mà amb un humor descarnat. L’espectacle és rodó. I ho és perquè a l’encert en tots els elements dramatúrgics (escenografia, llum, interpretació), s’hi afegeixen petits detalls de mestre. Romance transcorre en un restaurant japonès. El segon, Les fúries, en una cantina mexicana; i el tercer, en un bistrot francès.

Com que no vull aixafar-vos la guitarra explicant els conflictes de cada una de les històries, deixeu-me assenyalar la fenomenal composició d’Oriol Guinart –a la foto– en el segon text com l’agra germana del noi compromès amb la noia (magnífica Mireia Aixalà) o el tremend final del tercer, Helter Skelter, protagonitzat per una Cristina Genebat superba, que a més firma la traducció. La Beckett hauria, i crec que serà així, d’omplir cada dia. I si jo fos productor ja estaria buscant un teatre de més aforament per al que pot ser el gran èxit de la temporada. –Santi Fondevila

Sala Beckett Fins al 25 de juliol