




Hi ha coordenades d’espai-temps que han estat beneïdes per l’atzar amb l’aparició d’un grapat d’escriptors imparells i imprescindibles. Un dels exemples més notoris d’aquest caprici còsmic és el Sant Petersburg de la segona meitat del segle XIX, que va viure l’aparició d’una generació que –a l’ombra de Puixkin i Gogol i impregnada per la nova narrativa francesa– disposava de noms com Dostoievski, Turgenev, Tolstoi, Txèkhov… I Grigoróvitx.
Sí, Dimitri Grigoróvitx. Avui els entesos jutgen els seus retrats sobre la vida dels camperols (només) com a notables, però, en vida, aquest novel·lista va ser un dels caps visibles del moviment naturalista, i va gaudir de l’estima dels millors dels seus contemporanis. En la primera traducció de la seva obra, Nevski Prospects (al Facebook encara no hi ha el grup “Si jo tingués una editorial també es diria Nevski Prospects”?) ens ofereix Memorias literarias. Centrades en l’aprenentatge d’un ofici àrid que reclama esforç i gana, aquestes memòries –escrites amb sintaxi lleugera i una estricta vocació pel mot just– ens expliquen com un jove de províncies amb una educació francesa esdevé un novel·lista rus a Sant Petersburg. Les anècdotes, els consells i alguna tafaneria amable animen un relat que es llegeix amb fruïció; els millors moments, però, queden reservats a l’aparició de les estrelles invitades: el malcarat amb talent Dostoievski, el tossut i enèrgic Tolstoi, l’atribolat i savi Belinski, l’encantador i cosmopolita Turgenev…
El volum també inclou extractes de la correspondència que Grigorovitx, ja convertit en un novel·lista reputat, manté amb un jove que malgasta el seu talent amb apunts apressats i de tarannà cínic. “Encadeni’s al seu escriptori!”, aconsella a un eixelebrat que no és altre que Anton Txèkhov. Prenguin-ne nota, joves… –Marià Veloy
T'ha agradat aquest article? Puntua'l!