Garrapataces, Hidrogenesse i The National

Nando Cruz us diu què heu de córrer a afegir al vostre iPod.

The National

Cavaller
Garrapataces
Els grups desapareixen, però les cançons s’hi queden. I és normal que poca gent conegui aquests barcelonins perquè van publicar el seu CD-R homònim i es van separar fa mig any. En el seu llegat destaca aquest diamant brutíssim de pop underground on el protagonista explica a una noia que aquell xicot que tant l’atrau no fa per ella. “No és un cavaller: és homosexual. No és que et tracti bé: és que li ets igual”, bramen amb enverinada desesperació.

Kingdom come
Hidrogenesse vs The Hidden Cameras
La versió original en té prou amb la veu fina i tremolosa de Joel Gibb i una instrumentació suau de guitarra acústica, piano i bateria, però Hidrogenesse l’han reinventada. Ara diries que els seus autors canadencs són uns alienígenes que van aterrar a Düsseldorf el 1974. La melodia de sintetitzador i els efectes de la veu li afegeixen una continguda èpica sideral que la fa volar arran de terra.

Anyone’s ghost
The National
L’objectiu de la dècada és heretar el carisma de Joy Division i els calés de Coldplay. Els de Brooklyn s’hi acosten cada cop més, però amb aquesta cançó han aconseguit alguna cosa més: sonar enganxosos i circumspectes. Matt Berninger no vol ser l’ombra de ningú, però afegeix que tampoc vol estar amb ningú més. Gran dilema i gran cançó. Potser el secret rau en el ritme: persistent i invariable, tant al vers com en la tornada.

–Nando Cruz