Marta Carrasco

"És molt possible que em fixi en algú que tingui alguna cosa rara” Per Begoña García

Il·lustració: MARTÍN TOGNOLA

Creadora i intèrpret d’uns espectacles de dansa-teatre molt personals, la Marta Carrasco (Cardedeu, 1964), després de quinze anys al capdavant de la seva companyia, ja només balla als escenaris de manera ocasional. Ara, del 8 a l’11 de juliol, presenta a la Sala Gran del TNC ‘Dies Irae; en el Rèquiem de Mozart’ (vegeu pàg. 66). Tot i no passar per un moment anímic gaire alegre, a causa de la recent mort de la seva inseparable gossa Salomé, ens rep a casa seva disposada a parlar de sexe.

Com és que et va agafar per Mozart?
El Rèquiem és una música que et devora, que et persegueix i no et deixa respirar. Et segresta, el comences a sentir i no pots respirar, té una ira…

Creus que la seva música pot ser eròtica?
I tant! Desperta una passió molt bèstia, molt primària, però també té coses molt delicades, que gairebé són cursis. En el tema sensual o sexual, a Mozart t’hi has d’adaptar, perquè de seguida et diu què has de fer. És ell qui et porta, perquè té molts registres.

Creus que l’òpera convida al sexe o fa sortir corrents els amants?
Jo crec que tot pot ser sexual musicalment parlant. A mi em sedueix! De fet, em sedueixen totes les músiques, menys la sardana!

A Dies Irae fas una lectura grotesca de Mozart. Aquest espectacle té elements eròtics o sensuals?
Hi ha una mena d’orgia, perquè a Mozart li agradava jugar darrere les dones: ara t’agafo, ara et toco el cul, i a mi el joc em sembla meravellós! Però aquest espectacle parla sobretot del frau, de la hipocresia i de la perversió de l’animal humà; en concret, de la mentida i el frau de l’Església i de les hipocresies socials. Hi ha una escena de dues dones que estan petonejant un home, se’l van passant, però al final el llencen, perquè el que volien era estar juntes… S’ha de sortir de l’armari d’una vegada!

Creus que a les dones els ha costat més sortir de l’armari?
Sí, per una qüestió d’educació religiosa. Està més malament vista l’homosexualitat femenina que la masculina, i costarà més amb les dones, perquè sembla que la societat ho accepta menys.

Parles també de l’homosexualitat masculina?
Bé, el bisbe porta uns talons increïbles… I entra caminant com una estupenda i es marca un txa-txa-txa! També parlo d’un tema penós, que és la pederàstia de l’Església, però poso només una pinzellada, perquè crec que ja n’hi ha prou amb el que surt a les notícies, i no tinc ganes de subratllar més el que ja veiem cada dia. Aquí utilitzo la clau d’humor, i l’escolanet va amb un vestit blanc d’encaixos com eren abans, però per darrere està obert i no porta res, perquè el seu cul pertany al bisbe.

En els teus espectacles t’agrada la imperfecció dels cossos. Més enllà de l’escenari prefereixes els homes amb cossos perfectes?
No, els homes de gimnàs o ballarins no són els que miro més, ni de lluny. M’agrada més un home de la meva edat que tingui una mica de panxa, i les molles del costat, que m’encanta agafar-me d’aquí! Primer em fixo en la veu, després en la mirada i el somriure, i si això no m’agrada ja no miro més enllà. El que passa és que no veig cap home que m’agradi! Hi ha una dita una mica grollera que em fa molta gràcia: els homes a una certa edat són com els vàters: o estan ocupats o estan plens de merda!

I una està millor tota sola?
No. Penso que fa falta una persona al costat, però jo no em conformo. Sóc molt exigent. Necessito enamorar-me. Això de sortir una nit i dir ‘avui vaig a follar-me’ algú no ho faig, perquè no em sento còmoda. Potser sóc romàntica, o té a veure amb la nostra educació!

Com ha de tocar un home una ballarina que està acostumada que l’agafin, que l’aixequin?
Doncs precisament ha de posar les mans on no les posaria un ballarí, això per començar, i en el meu cas necessito molta tendresa al principi, per després a poc a poc tornar-me una lleona. Sóc molt tendra i necessito temps, contacte de pell i el joc i les carícies. I després sóc molt apassionada! Em fa falta que el paio sigui bona gent i que em resulti atractiu, sense ser guapo, perquè les coses úniques són imperfectes i la imperfecció m’agrada molt. En homes és molt possible que em fixi en algú que tingui alguna cosa rara…

Ets de les que s’enamorarien del geperut de Nôtre Dame?
Doncs potser sí! Però jo no m’enamoraria mai d’un tío bueno!

Què et sembla la relació entre amor i bogeria?
Hi crec si és un joc, tots dos ho saben i tots dos juguen al mateix joc. Des del moment en què un dels dos no està jugant al mateix joc i no està al mateix nivell, el desastre pot ser tremend. Procuro no jugar gaire amb això, però sí a la passió, sóc molt sensual. Per mi és molt important la pell, els ulls, tocar-se… Però ja no només amb un home, perquè jo toco a tothom! Necessito tendresa pertot arreu, molta!

O sigui que a tu no t’agrada això de fer equilibris i malabarismes…
D’entrada no m’agrada gaire, però després hi ha moltes hores! Hi ha aquell punt en què portes moltes hores, i estàs suat i amb espelmes, i ja has rigut i has parlat i ha passat de tot… Això és magnífic, quan et sembla que estàs fora del món.

T’agrada crear escenografies per a moments íntims?
Aquí tinc un conflicte: m’agraden les espelmes però no m’agrada preparar una cosa que ha de ser espontània.

T’agrada inventar-te jocs?
M’encanta! Jo sóc molt juganera i mano bastant! I jugo, tallo els ritmes, m’invento coses amb olis, robes o aigües. Depèn del moment, perquè m’agrada molt que m’estimin, però jo vull temps per a tot! M’agrada jugar amb aigua, tirar-la per sobre… i quan fa calor com ara, doncs encara més!

A qui voleu que entrevisti la Begoña García al ‘Sexe Oral’? Envieu els vostres suggeriments a bego@timeout.cat