Niña de todos los países

Irmgard Keun. Minúscula. 165 pàg. 15,50 €

Valoració de Time Out:

Irmgard Keun (1910-1982) va aconseguir l’èxit literari en el moment equivocat. Amb poc més de vint anys va retratar amb eficàcia el daltabaix de la vida quotidiana durant la República de Weimar i l’eclosió de l’ou de la serp del nazisme. La seva visió descarnada d’una Alemanya humiliada després de la Gran Guerra, com a La chica de seda artificial (1931), no combregava amb l’ideari d’exaltació patriòtica de les autoritats del Tercer Reich. Els seus llibres van ser confiscats i ella va haver d’exiliar-se entre 1936 i 1940, primer a Bèlgica i després a Holanda.
Admirada per Alfred Döblin i companya de Joseph Roth, l’exclusió de la seva obra va durar més enllà de 1945 i no va ser recuperada fins quaranta anys després. Per explicar la desubicació vital de l’exili forçat, Keun no va escriure un diari ni unes memòries, sinó que la va va traslladar a la novel·la Niña de todos los países, a través dels ulls d’una nena de nou anys. La petita Kully, filla d’un escriptor rebutjat pels nazis que ha de sobreviure d’ajuts d’amics i col·laboracions –com la mateixa autora–, descriu la nova vida de nòmada des d’Ostende a Marsella, i des de Rotterdam a Nova York. Una peripècia desarrelada d’hotel en hotel, inestable i imprevisible. Sense diners però obligats a mantenir una aparença de nivell de vida elevat per seguir mantenint el crèdit. Pare, mare i filla són víctimes d’una incomprensió constant.
“Tu no ets una emigrant de veritat, ni tan sols sou jueus, sou emigrants de luxe”, li recriminen altres desplaçats. La mirada ingènua però precoçment estoica de la petita protagonista captura amb una amarga naturalitat, plena d’observacions desarmants l’entrada en una vida dominada per passaports i visats, esquinçada pel totalitarisme, en què s’acaba comprenent que l’última pàtria és la pròpia família. –Abel Grau