La trastienda del Polvorí

El Teatro de los Sentidos explora la relació entre la vida i la mort en un muntatge que queda encotillat per les parets de l'espai escènic

Valoració de Time Out:

La trastienda del Polvorí / JOSEP AZNAR

El polvorí obre les portes. La seu del Teatro de los Sentidos a Montjuïc ara també és un espai d’acollida dels rituals que elabora Enrique Vargas per confrontar-nos amb les grans preguntes existencials. És una oportunitat per conèixer aquest casalot de pedra que encaixa en l’univers paral·lel de la companyia, sobretot si la nit l’embolcalla i una llum tènue anuncia vida en aquest racó solitari de la muntanya.

Un quadre perfecte fins que el polvorí revela les seves limitacions. El teatre de Vargas es basa en la idea del laberint, en el viatge per espais on la penombra esborra horitzons i distàncies, un infinit que aquesta nau tricentenària no pot oferir. Per primera vegada, el públic té un paper secundari i es controlen els seus moviments per no interferir en les accions. Un espai insuficient per acollir la nebulosa filosòfica del Teatro de los Sentidos. Només el cel de la nau sembla escapar de la claustrofòbia: una espectacular fuga de roba blanca estesa.

El temps d’espera acaba dominant el temps dramàtic, amb l’espectador atent a les comptades revelacions que poden sorgir en aquest relat sobre el cicle de la vida i la mort, extrems que conviuen en els rituals que les civilitzacions han elaborat durant segles. Malgrat alguna metamorfosi d’impacte que visualitza perfectament aquesta relació entre mort i vida, i la sorpresa d’algunes imatges amb una contundència macabra poc habitual en el Teatro de los Sentidos, aquest últim muntatge fa enyorar altres espectacles de la companyia. –Juan Carlos Olivares

El Polvorí de Montjuïc Fins a l’1 d’agost