La isla de los nominados

Cuatro. De dilluns a dijous, a les 21.30 h

Valoració de Time Out:

'La isla de los nominados'

Pregunta: es pot parodiar Rafa Mora parlant dels seus problemes intestinals? Es pot parodiar Juanito ‘El Golosina’ menjant-se una hamburguesa com si fos la reencarnació d’un porc? Es pot parodiar Carmen Russo parlant i adreçant-se a un coco amb la cara pintada? L’univers sòrdid, delirant i alhora fascinant d’un programa com Supervivientes s’ha encarregat al llarg del temps de deixar-nos clar que la idea de plantejar una sèrie còmica per fer escarni humorístic d’aquest programa té les de perdre d’entrada: per molt irònics i càustics que siguin els guions, la ficció mai no superarà la realitat. I la millor demostració d’aquesta tesi la trobem a La isla de los nominados, que seria un reciclat de Camera Café aplicat al món dels xous d’impacte de supervivència, amb el referent evident i explícit de l’espai ja esmentat que actualment emet Telecinco.

Un discurs sense enginy
Això ja és un problema de base, de punt de partida. Però la situació encara empitjora quan entrem en matèria, quan comprovem quin tipus d’humor i esperit crític destil·la la darrera aposta de la cadena. A mig camí entre els pitjors moments de Camera Café i una imitació poc dissimulada, i gens brillant, de Muchachada Nui, la proposta de La isla de los nominados no provoca rialles, hilaritat o sorpresa; ni tan sols un somriure còmplice o benintencionat. Res de res. Pretesament camuflat sota el paraigua de l’humor intel·ligent, s’hi amaga un discurs sense enginy, ni força ni mala llet que convertiria en obres mestres els gags de Vaya tropa.

– David Broc