Mala Rodríguez

"El hip-hop és una comunitat súper positiva on les dones hi tenen molt a dir” Per Begoña García

Il·lustració: MARTÍN TOGNOLA

María ‘Mala’ Rodríguez (Jerez de la Frontera, 1979) és una de les veus femenines més personals de la música espanyola. Tan entremaliada com sempre, parla sense tabús ni complexos del que la preocupa, i ens ho canta amb potència al ritme de hip-hop. Actua el dissabte 17 al Monegros Desert Festival, on presenta el seu darrer disc, ‘Dirty Bailarina’. Com s’ho farà parlant de sexe?

Flores, vitaminas y mucho sexo és el títol d’una cançó o una recepta per recomanar a tothom?
És un esmorzar, és la cançó que s’ha de posar pel desdejuni. I el millor és això, que et portin unes floretes, un suc de taronja i molta gana sexual!

Parles de sexe en aquest disc?
Crec que a les meves lletres sempre hi ha alguna cosa que té molt a veure amb la sensualitat, des que vaig fer Yo marco el minuto, on em despullo i parlo a una persona que és davant meu, i li dic: “Vinga, anem-hi!”. Tinc moltes cançons sensuals. En l’últim disc també deixo veure el batec del cor del personatge de la Dirty Bailarina, que parla directament a un home. Dic coses com: “¿Cuál es el problema si ya tú me tienes?”. I tracto el tema que em tens súper calenta, que vull que em facis l’amor aquí mateix i que et deixis estar de gelosies i d’històries.

La gelosia espatlla les coses?
Crec que és la baixa autoestima la que ens fa tenir gelosia i una idea errònia del que és tenir una relació. Les relacions han de ser una oportunitat per a nosaltres mateixos per créixer com a persones, i no per xuclar l’altre o per duplicar-nos o per ajuntar-nos i sumar-nos. N’has de saber gaudir, però també has de saber que tot té un final.

No hi ha d’haver exclusivitat?
Hi ha gent a qui li és igual tenir diverses relacions a la vegada, i d’altres a qui els agrada viure les relacions plenament amb una única persona. Jo encara no estic preparada per tenir diferents relacions.

I per compartir la teva parella?
No, no estic preparada! Jo gaudeixo coneixent l’altre, atenent a totes les coses que et dóna. I, deixant de banda les bogeries d’adolescent, sempre m’ha agradat tenir una única parella.

En el món del hip-hop, que sembla tan masclista, i on les dones són molt guapes i la competència és brutal, s’ha d’estar molt segura d’una mateixa per triomfar, sexualment parlant?
Jo et pinto un altre món del hip-hop: una comunitat súper positiva on les dones hi tenen molt a dir, on els homes escolten el que diuen les dones, on tothom comparteix i on allò sexual no és el principal. El que passa és que la industrialització del hip-hop ha fet que molts paios venguin les cançons gràcies a unes dones meravelloses que apareixen en els vídeos, perquè si no fos per elles, qui escoltaria aquelles cançons?

Hem de defensar més la feminitat?
A la feminitat tot són avantatges. Hem d’eliminar tots els complexos i tot allò que ens demonitzi, perquè sembla que una dona, amb les corbes i formes arrodonides, i amb la cel·lulitis, estigui demonitzada, i ja n’hi ha prou! M’agradaria que no es caricaturitzés la dona, i que nosaltres ens trobéssim còmodes dins la pròpia pell, no volent ser com els homes volen que siguem.

Doncs la imatge que es percep de moltes dones vinculades al hip-hop és que no són elles mateixes, sinó el que s’espera que siguin.
Sí que és veritat que en alguns casos volen ser súper símbols sexuals, però això no és exclusiu del hip-hop, sinó que passa a tot arreu. Per a moltes dones triomfar en aquest sentit és bàsic, i això em sembla trist, perquè una dona s’ha de trobar a si mateixa, cultivar-se i mostrar la pròpia bellesa, perquè el cos desapareix però les idees romanen. I no ens podem deixar emportar pels rols que ens venen els mass media sobre el que és una dona. A mi em fascina parlar amb una dona intel·ligent, que té idees. Aquestes dones, que saben gaudir de les coses amb tots els sentits, després al llit són al·lucinants!

En el sexe també s’han de trencar normes i provar-ho tot?
Hauríem de ser més naturals, desaprendre tot el que hem après i tornar-ho a aprendre. És com si tot aquest cinema porno, vomitiu, i tanta informació, et predisposés des del començament. Ens hem de buidar de tot això i tornar a aprendre experimentant les coses naturalment, amb el desig, deixant-te portar pel que et demana el teu cos i el que demana el cos de l’altre.

Lligar també és una qüestió d’energies i sinergies?
Per lligar el cos et condueix tot sol. Jo no necessito parlar, només una mirada, perquè l’expressió corporal ja està tenint una conversa amb l’altra persona i crec que això no passa només entre homes i dones, sinó també entre dones. Tota l’energia sensual o sexual es fa amb el cos, i és el cos el que ens diu: “Sí, vine, vull conèixer-te, ets interessant i vull saber més de tu…”. I quan t’oblides de tot allò establert, i si hi ha una música que et relaxa i t’allibera en algun sentit, deixes fluir el que ets d’una manera natural, com una dansa.

Quina música et sembla més sensual o més eròtica?
La música de James Brown és molt sensual, per treure-ho tot a fora i sentir-te com un animal. M’agrada tot el que et remet a allò bàsic.

A les cançons parles de drogues sense embuts. Creus que ajuden a follar millor o en treuen les ganes?
No, jo crec que no hi ha res com viure les coses conscientment.

Actues als Monegres, al desert… No et sembla un espai molt eròtic?
Sí, m’encanta! És molt natural fer-ho a l’aire lliure, i al desert també, de dia amb la caloreta o de nit amb la llum de la lluna. L’aire lliure em sembla un lloc preciós per deixar-se endur!

Per l’amor o pel sexe?
El sexe amb amor, sempre!

A qui voleu que entrevisti la Begoña García al ‘Sexe Oral’? Envieu els vostres suggeriments a bego@timeout.cat