Guía de Mongolia

Svetislav Basara. Minúscula. 154 pàg. 13,50 €

Valoració de Time Out:

Recordeu les pel·lícules de Kusturica? Les bones, eh? Recordeu aquells deliris visuals, conceptuals i musicals que ja ens advertien que els Balcans són unes terres on el somni i la realitat s’hi poden barrejar fins a límits gairebé ininteŀligibles? Aquí ho teniu en forma de llibre. Sota l’aparença innòcua que dóna el títol de Guía de Mongolia, s’hi amaga el deliri literari d’un home que lluita amb el seu destí com a escriptor. Somia que viatja a Mongòlia, s’allotja a l’hotel Gengis Khan d’Ulan Bator i es fa amic d’un bisbe holandès que està somiant el mateix que ell. Al mateix hotel, hi troba, de manera miraculosa però ben natural, Charlotte Rampling, un corresponsal d’un diari inexistent i un cadàver literari ambulant. Tot això no són més que excuses, esclar, subterfugis per parlar de les obsessions de tot aquell que hagi intentat enfrontar-se alguna vegada a un full en blanc amb la ingènua intenció de passar a formar part de la història literària del seu país. Tal com diu Basara en un moment del seu deliri: “Yo escribo libros para buscar algo en ellos; no para hacerme un hueco en la literatura serbia, que se convertirá pronto en una organización paramilitar y, como tal, nada interesante para mí”.
L’escriptor com a franctirador, guerriller o justicier: l’ombra de la guerra dels Balcans arriba fins a la llunyaníssima Mongòlia, representada com una deformació extrema de l’antiga Iugoslàvia. Com si l’autor hagués posat un mirall sobre el seu país, i aquest n’hi hagués retornat una imatge totalment deformada. Com passava al narrador de petit quan, enfilat dalt d’una cadira, s’abocava sobre els miralls venecians del passadís de casa el seu avi, i aquests, introvertits i afectats de cataractes, li retornaven les imatges que ells volien. Com confessa el narrador, tot el que ha escrit de gran ho va veure en aquells miralls. –Marina Espasa