Las fiestas de mi pueblo

La Sexta. Els diumenges, a les 19.15 h

Valoració de Time Out:

'Las fiestas de mi pueblo'

L’estrena de Las fiestas de mi pueblo posa de manifest diversos aspectes televisius interessants que cal comentar. En primer lloc, la preocupant manca d’originalitat de les cadenes, privades i públiques, que només fan que copiar formats inventats o patentats per la competència: si Cuatro va presentar fa un parell de mesos Fiesta, fiesta, ara és La Sexta la que ens ofereix una versió pràcticament idèntica d’aquella proposta. De la mateixa manera que Callejeros viajeros és una rèplica d’Españoles en el mundo, que Al ataque va sorgir anat a roda d’El club del chiste o que Mujeres de Hollywood va aparèixer aprofitant l’èxit de Mujeres ricas. I així ad eternum.

Explotació del fervor etílic
El segon punt calent respecte d’aquest nou espai rau en la febre que ha brotat al voltant de les festes locals de l’Estat, un trajecte horribilis per tota mena de pobles que et fa replantejar la idea de passar l’estiu, la Setmana Santa o la primavera a segons quins llocs. I finalment, l’explotació que aquests programes fan del fervor etílic per acolorir-lo i inflar una proposta que, si no fos per la desfilada de borratxos i drogoaddictes que es congreguen en tota festa major, interessaria molt menys del que ho fa. Dit això, a Las fiestas de mi pueblo cal reconèixer una bona factura, un muntatge molt, molt, dinàmic i una visió menys Callejeros del tema, en el sentit que no només hi importen els efectes de l’alcohol o les drogues –que també–, sinó que alhora es nota una visió més àmplia i folklòrica de les festes.

– David Broc