Pere Arquillué

"Sí que és veritat que sóc un home de pagès, en aquest sentit viril, fort” Per Begoña García

Il·lustració: MARTÍN TOGNOLA

És un dels actors més valorats de l’escena catalana, un home de teatre que també triomfa a la televisió, sobretot amb el paper que interpreta a la sèrie ‘La Riera’ de TV3. Després de molts anys formant part de grans produccions teatrals, Pere Arquillué ens presenta a La Villarroel un projecte molt més personal, ‘Primer amor’, un monòleg de Samuel Beckett on deixa sortir la bèstia escènica que porta a dins. Com serà de sexi aquesta bèstia?

El personatge a qui dones vida a La Villarroel és només bestial o també és sensual?
Tot ell és un animal, i sí, és sensual, perquè lluita amb la vida d’una manera molt especial. Passa per coses molt especials, pràcticament totes emotives, que no són eròtiques però sí sensuals. I això és el que el fa ser sensual per ell mateix.

I sexualment, què li passa?
Bàsicament és asexual, perquè és un home que té problemes amb les dones, no pot suportar les relacions físiques i no pot amb tot allò que li recordi qualsevol aspecte sexual. La sexualitat humana el posa molt neguitós, molt nerviós. No pot pensar-hi ni pot plantejar-se la més mínima opció de tenir sexe.

Però l’obra es diu Primer amor…
Sí, perquè descriu el primer amor d’una persona una mica especial en aquest sentit, i fa com un negatiu del que tothom entén com un primer amor, d’aquell primer amor idíl·lic i romàntic. Aquí és absolutament el contrari! No és un home que estigui dins d’uns paràmetres d’allò que podríem entendre com a normalitat.

En aquesta obra fas de fidel enamorat, però a la tele, a La Riera, et va més el rotllo de les banyes. Quin paper és més divertit?
Tots tenen el seu què, i aquest és força divertit precisament perquè fa un negatiu, i aleshores explica més coses de les que passen a moltes aventures. També acabo de fer Platonov, que és un home que mor del mateix, d’aquesta incapacitat per no deixar de seduir, i això li porta molts problemes.

Incapaç de deixar de seduir…
Exacte, no pot deixar de seduir, és un home que està massa carregat de vida. I al Claudi de La Riera li passa una mica el mateix: valora molt el carpe diem, viure el present, i això de vegades li fa cometre errors molt bèsties, però també de vegades li fa viure experiències que, si no, d’una altra manera no viuria.

La infidelitat pot ser divertida en una parella o més aviat només provoca problemes?
La infidelitat no és un problema en si mateix, o sí, depèn sempre de l’actitud i dels ulls de la gent que s’ho miri.

Pot ser divertit ser infidel, però si l’infidel és l’altre, la parella… com t’ho prens?
No crec que sigui divertit ser infidel, no sé fins a quin punt pot ser divertit o pot ser a vegades necessari… això no ho sabrem mai. Per a l’altre segur que és un cop dur i, si t’ho fan a tu, també!

Què em dius de la gelosia?
És una cosa inevitable. Hem fet l’Otel·lo, el Leontes, homes que moren i maten per gelosia. És aquest monstre d’ulls verds que realment existeix! El que fa atractiu viure i estimar és aquest còctel de coses; si fos una cosa en blanc o negre, si no hi haguessin grisos i matisos no aniríem enlloc.

Quines coses fa el teu personatge televisiu, el Claudi, que a tu també t’agradaria fer, però que no has fet?
Se’l veu un home potent, en el sentit que sembla que no tingui gaires problemes a l’hora de lligar ni de fer-ho in situ, en qualsevol lloc i en qualsevol moment, i que no tingui ni manies. Jo penso que és una cosa bona el fet de ser una mica agosarat en aquest sentit, tot i que no comparteixo cent per cent aquesta actitud tan infidel que té.

És una mica cabró… Creus que un home guapo amb un actitud així triomfa?
A vegades sembla que sí. El Platonov també era un gamberro, una mica cabró, i sembla que a vegades això fa que sigui un punt de seducció, un punt d’atractiu més per a les dones… i per als homes, en això no faig diferències!

Sempre fas de seductor, tant a l’escena com a la tele, i hi ha qui et considera un “mite sexual català”. Te n’aprofites de la teva condició de guapo?
A la nostra feina es tracta de seduir, hi ha un component molt important d’agradar als altres, i utilitzem eines per seduir contínuament.

Sempre et veiem molt masculí, molt viril, molt ‘estupendo’… Et surt sol o és pura interpretació?
És una qüestió que va una mica lligada amb la bèstia. Sí que és veritat que sóc un home bosquívol, un home de pagès, en aquest sentit viril, fort o digues-li com vulguis. Però sempre he cregut que tinc una part molt femenina, una part sensible. I ho deixo fluir quan toca…

Et consideres més sensual amb ‘n’ o sexual amb ‘x’?
Sensual amb ‘n’, que ens portarà a ser sexual quan toqui.

I toca o no toca?
Toca quan ha de tocar, i penso que no hi ha res millor.

Un bon amant ha de ser molt atent o només s’ha de deixar estimar?
Un bon amant ha de treballar!

Tinc entès que t’agrada la cuina. Prepares sopars romàntics?
No. M’agrada cuinar sempre, i penso que no hi ha res tan bonic com cuinar i cantar alhora, i no calen les espelmes ni les estovalles…

I a tu… se’t pot conquistar per l’estómac?
A mi segur, perquè m’agrada molt menjar. I cuinar m’agrada perquè és servir als altres d’una manera molt especial. Es tracta de menjar junts, i menjar és un fet absolutament eròtic. I fixa-t’hi que intervenen pràcticament els cinc sentits, i això només passa menjant i follant!

A qui voleu que entrevisti la Begoña García al ‘Sexe Oral’? Envieu els vostres suggeriments a bego@timeout.cat