Rafael Amargo

Il·lustració: MARTÍN TOGNOLA

Ballarí i coreògraf eclèctic, el granadí Rafael Amargo (1975) fusiona el ball flamenc amb la dansa contemporània. Els dies 3, 4 i 5 d’agost tenim l’oportunitat de veure al Liceu l’espectacle ‘Rosso’, un maridatge entre la tarantel·la i el flamenc, entre el sud d’Itàlia i el sud d’Espanya, entre Andalusia i Nàpols, amb Lola Greco com a primera ballarina i amb una posada en escena de Mario Gas. A més de ballar, què li posarà a ell? Li ho pregunto via Skype.

Si ens haguéssim vist en persona jo t’hauria fet dos petons…
I jo a tu també, perquè els petons no s’han de mendicar, s’han de regalar!

Diuen que el flamenc és una de les danses més sensuals…
Sí. Té una càrrega eròtica increïble. A més, jo sóc molt de tocar-me quan estic ballant, i això sé que a la gent li posa.

Què té d’eròtic Rosso?
El color rosso ja és molt eròtic, perquè tot allò vermell et porta a la passió, i la passió al sexe. I Rosso té molt de passió.

També és molt mediterrani. Què té el Mediterrani per erotitzar tant?
Té unes illes estupendes, i tot allò que és illenc és provocador perquè no té fronteres, has de llançar-te al mar!

T’agrada llançar-te al mar despullat?
Sí, sempre! Jo sóc fidel a com vaig néixer. L’ésser humà va néixer despullat, i estar despullat hauria de ser normal. Això de vestir-se va ser una repressió i una condició que ens va provocar la vida.

T’agrada molt la seducció. La practiques a la vida quotidiana?
Sí, jo sóc seductor fins i tot menjant-me una paella!

La seducció menjant és tot un art…
Total. I sóc molt salvatge. M’agrada menjar amb les mans, molt animal!

T’agrada menjar una bona conquilla?
A mi m’agrada la carn i el peix, m’agrada el marisc i una bona conquilla també; si s’ha de menjar, es menja, esclar que sí! El menjar és molt eròtic i hi ha molts aliments que recorden la fisonomia humana.

T’agrada lligar o ets dels que es deixen conquerir?
M’agrada regalar-me i lligar, però després sóc poc de concretar, no sé si és perquè el meu morbo existeix només en el joc de la seducció, però després, al final, em conformo amb molt menys.

A Barcelona segur que arrases… Surts a lligar quan vens aquí?
A Barcelona és on jo em regalo escapades, perquè a Madrid tinc la familía. I m’agrada molt. A més, Barcelona té una càrrega eròtica molt més perversa que la de Madrid, perquè és una càrrega eròtica de portes endins. A Madrid, que són de la Movida madrilenya, tot ho expliquen, però a l’hora d’executar, executen poc. En canvi, a Barcelona sou més políticament correctes, però de portes endins no en deixeu passar ni una! Sou més guarretes a Barcelona que a Madrid!

Qui et vol lligar més, els homes o les dones?
Jo no me n’adono quan intenten lligar-me. A més, sóc molt capritxós, sempre vaig per davant i sóc jo qui fa el pas.

Tries tu sempre?
Sí, però a la baralla no tot són cors!

També hi ha garrots…
I copes…

Moltes copes abans dels cors?
No. Si és un fregament i una cosa ràpida… un dolç no amarga ningú!

El sexe també és una dansa?
Per fotre un bon clau s’ha de saber moure’s, perquè si la cosa no concreta has de començar a donar voltes i acabes dient: “Hem de coreografiar això!”. S’ha de fer des del primer petó, perquè si un fica la llengua cap a una banda i l’altre cap al mateix costat, no pot ser!

Ho hem de coreografiar tot?
El que vull dir és que la coreografia ha de ser orgànica i resolutiva. Quan comença amb complicacions de no entrar a temps, de no arribar a la música, de no entendre la partitura, de quan tu comences jo acabo i quan tu acabes jo començo… Ja veus que la cosa no va bé i dius: “Deixem-ho i passem a una altra coreografia”.

També t’agrada mirar l’espectacle, com un voyeur?
No, jo sóc més pràctic. A la feina sí que sóc voyeur, perquè la dansa és el teatre físic, es treballa amb el cos i s’ha de mirar i analitzar molt. Però a la intimitat sóc molt més resolutiu.

Elements tan flamencs com els vanos o la bata de cua poden donar joc a les sessions de sexe?
Per què no! No ho he provat, però és molt bona idea, i podria fer un flamenc-sex, amb elements flamencs en comptes de joguines eròtiques! El cert és que follar amb una bata de cua pot ser una mica aparatós, però en un moment donat sempre es pot tallar un volant, i s’ha de dir que tindria el seu punt catxondo! El vano no el veig tant, perquè no sigui que amb l’aire se’t baixi la cosa i aleshores no hi hagi manera de ficar-la. Millor que allò estigui calentet!

Et llances a per totes?
Si em dones una mica, acabo amb el plat! Amb bata de cua inclosa, vano, castanyoles i mantó de Manila, i amb una bona bota de taconejar, alta i amb cremallera fins al genoll.

Quina música et posa?
La música del cos. M’agrada sentir un bon quejío flamenc i un bon quejío orgasmical.

En els viatges has descobert algun art per aplicar a l’erotisme?
No, perquè sóc molt bàsic i molt gitano i tot ho porto al meu terreny. En comptes d’aprendre les coses locals, jo sóc sempre qui mana. Sóc tonto, perquè podria aprendre altres coses, però tot i que sóc modern per a unes coses, per a altres sóc molt moro, molt gitano i molt convencional!

A qui voleu que entrevisti la Begoña García al ‘Sexe Oral’? Envieu els vostres suggeriments a bego@timeout.cat