




Una de les últimes petites editorials barcelonines, Libros del Silencio, ens ofereix Harry, revisado, novel·la que arriba precedida per les bones vendes i els elogis de la crítica als Estats Units i bona part d’Europa. El responsable d’aquesta proesa és el novaiorquès Mark Sarvas, autor d’un blog literari molt seguit al seu país que s’estrena amb aquesta “revisió lliure d’El comte de Montecristo”.
La història en qüestió està protagonitzada per un radiòleg que, passats els quaranta anys, perd la seva dona en una operació de cirurgia estètica, i en comptes de plorar la pèrdua, opta per reinventar-se a si mateix prenent com a model Edmond Dantès. Però Harry –així es diu el radiòleg– queda lluny de l’heroi d’Alexandre Dumas (i els seus negres). En la seva vida no hi ha lloc per a les escenes de capa i espasa, així que, atrapat en la teranyina obsessiva de “convertir-se en algú totalment nou”, avança cap al no-res en una espiral de situacions que oscil·len entre el to grotesc i el llastimós. El paral·lelisme amb Don Quixot –un il·luminat que no es doblega davant la realitat– ens permet endevinar com ha d’acabar aquest home que, de mica en mica, entra en raó: reconciliat amb els fantasmes, acceptarà que la causa de la seva bogeria no és sinó la dificultat per transitar pel dolor provocat per la mort de l’esposa.
El meu comptador d’estrelles ha vacil·lat a mesura que avançava en la lectura d’aquest llibre considerat per alguns com la gran novetat de l’any. La diàfana eficiència de l’estil i les escenes més delirants apuntaven cap a les quatre estrelles; però la trama, que perd força a mesura que el personatge guanya en raó, i aquest final d’un sentimentalisme banal, han abaixat la puntuació fins a les dues estrelles. Ho sento, però en això sóc inflexible. Només Frank Capra pot ser edulcorat i no morir en l’intent. –Marià Veloy
T'ha agradat aquest article? Puntua'l!