El quadern de Nicolaas Kleen

Jaume Benavente. Columna. 360 pàg. 19 €

Valoració de Time Out:

Contra el corrent que sembla imperar arreu de convertir la novel·la negra en un reflex de la realitat, i sobretot de la geografia més propera i coneguda de l’autor, el barceloní Jaume Benavente, nascut el 1958, s’ha estrenat en el gènere, amb El quadern de Nicolaas Kleen, trencant les normes i les convencions més o menys habituals i acceptades.
Després d’un seguit de novel·les sòlides, coherents i ben treballades, Benavente ha decidit entrar de ple en les històries de lladres i serenos i, en aquest cas, el sereno és una ‘serena’ força singular. La protagonista d’El quadern de Nicolaaas Klenn, que es publica en català a Columna i en castellà a Roca, és una jove inspectora que es belluga per Amsterdam, un indret força allunyat dels paisatges que caldria pensar en aquest corrent de situar els detectius de novel·la ens escenaris propers a l’autor.
Sigui com sigui, Benavente ens regala una història lenta, en el bon sentit de la paraula, res trepidant ni frenètic, amb temps per conèixer els protagonistes principals i secundaris, descobrint les seves personalitats, els detalls de la seva vida quotidiana, la manera de pensar i d’actuar. De fet la història agafa un ritme pausat i, en alguns moments, acaba sent un factor gairebé secundari, tot un mèrit que ens permet caminar pels carrers i pels canals de la ciutat, descobrir ambients, locals, essències i maneres de viure.
Una vegada més, el plantejament negre de la novel·la és converteix en una magnífica excusa per anar explorant recursos narratius i habilitats que l’autor ja ha demostrat en altres llibre anteriors, com ara les novel·les Vides invisibles (1994), Camps de lava (2000), Masurca de Praia (Premi Roc Boronat, 2001), Nocturn de Portbou (2003) i La senda del dingo (2005). Benavente domina la història i la fa funcionar amb precisió, aconseguint que la Marja Batelaar, aquesta inspectora tímida que llegeix Mia Cuouto, sigui un personatge conegut i proper de qui desitgem conèixer més coses i més neguits, mèrit indiscutible dels bons novel·listes com el Jaume Benavente. –Jordi Cervera