




Mentre la poesia ha desaparegut de les llibreries, el gènere reviscola una vegada més amb una nova col·lecció d’àlbum il·lustrat. El llibre, de disseny amorosit i global, fusiona el text amb les làmines de colors i unes il·lustracions de figures en primer pla.
Els poemes es mouen entre anècdotes quotidianes i un cert surrealisme i juguen amb la fonètica i els monosíl·labs, buscant la música interna de cada vers. Per la seva ingenuïtat, alguns s’assemblen a certes lletres de cantautors de l’última generació –la lleva dels vuitanta– que han sorgit com bolets amb una remarcable nostàlgia de la infantesa, digna d’anàlisi de sociòleg.
L’àlbum es fa agradable de tenir entre mans i un es pregunta com s’aconseguirà la mateixa sensació quan llibres així només trobin refugi en el suport digital, tot i que l’iPad potser desencalli l’assignatura pendent: la il·lustració i l’animació digitals. I ara, un fragment d’un dels poemes sobre les pessigolles: “Com estrelles, a grans colles; / cucanelles, pessigolles, / cosquerelles a les celles, / les parpelles, les orelles, / les mamelles, les aixelles, / dels canells fins als turmells, / dels budells fins al panxells…”. Apa, a veure qui s’atreveix a posar-hi música i l’envia al premi de lletres que convoca Lluís Llach des del seu celler de Porrera. –Andreu Sotorra
T'ha agradat aquest article? Puntua'l!
És un llibre preciós. Molt recomenable tant per la poesia com per les il·lustracions.