




'El silencio de Lorna'
Millor guió al Festival de Canes del 2008 i Premi Lux del Parlament Europeu. Què ha passat perquè un film amb aquestes credencials hagi trigat tant a estrenar-se? Potser hi ha raons que no conec, però en tot cas m’atreveixo a oferir una explicació: perquè no funciona. En tot cas, a mi no em funciona.
L’estil dels Dardenne es manté fidel a les seves regles: una càmera enganxada als actors sense deixar espai per respirar, un realisme gairebé documental, uns personatges als quals és difícil estimar encara que els comprenguis, històries d’actualitat que toquen temes importants… Tot això hi és, a El silencio de Lorna. Lorna és una jove albanesa que es presta al tràfic de matrimonis per aconseguir la nacionalitat belga. El cercle mafiós en què es mou l’obliga a participar en un assassinat i aquest fet la trastorna mentalment.
Poc creïble
La història té la dosi suficient de compromís i de denúncia. Però no te la creus. I en pel·lícules com aquesta, on la versemblança ho és tot, això és un autèntic desastre. De totes maneres, no voldria que aquesta impressió fes que el públic no anés a veure-la. El silencio de Lorna té massa reconeixements per no donar-li una oportunitat per tal que cada espectador decideixi si li agrada o no.
–Nuria Vidal
T'ha agradat aquest article? Puntua'l!