




'Splice: experimento mortal'
La decepció és més gran com més expectatives genera una pel·lícula, i en el cas de Splice: experimento mortal, les expectatives eren màximes. El director és Vincenzo Natali, autor d’El cub (1997), enigma claustrofòbic que va crear escola, i també de Cypher (2002). El tema, molt actual, una història de ciència-ficció sobre una nova forma de vida creada a partir de la combinació d’ADN animal i humà. Els actors, l’oscaritzat Adrien Brody i l’excel·lent Sarah Polley, actriu fetitxe d’Isabel Coixet. Però, malauradament, els ingredients del film no acaben d’encaixar, i el que comença com una història de científics creadors d’una nova vida (al més pur estil Frankenstein) es va convertint en un malson gore que recorda És viu (Larry Cohen, 1974), pel·lícula de sèrie B sobre un bebè assassí.
Una criatura que no envelleix bé
Splice: experimento mortal té moments notables, sobretot en la primera part de la pel·lícula, en què es barregen aspectes del cinema fantàstic més pur amb sentiments més naturals i elementals de l’ésser humà, com el de la paternitat. La tercera protagonista del film és la criatura, creada totalment per ordinador, que anomenen Dren. La criatura és molt més creïble quan és petita que quan es fa gran, moment en què la recrea l’actriu Delphine Chanéac. Per cert, el seu cos ha estat retocat digitalment, però se n’ha conservat el cap natural.
–Carles Mir
T'ha agradat aquest article? Puntua'l!