




'Mamá está en la peluquería'
Léa Pool és una veterana directora d’ascendència suïssa que ha sabut articular una obra sòlida gairebé sempre al voltant d’una sèrie d’interrogants sobre la família com a espai generador de conflictes. Les relacions paternofilials i el paper assignat a les dones en la institució familiar són, sovint, objecte del seu interès preferent.
Ambientada en la fotogènica regió del Quebec, Mamá está en la peluquería és una crònica de les vivències estiuenques de diversos nens víctimes de les primeres esquerdes de la fase infantil. Sembla un cant nostàlgic més d’aquells als quals el cinema ens té acostumats, però no és així, i el film focalitza amb fermesa la seva atenció en els estralls que causen la fugida de la mare. La infància esdevé una mena d’observatori des d’on els protagonistes observen astorats els canvis en les seves estructures afectives, inamovibles únicament en aparença. És un passeig seriós, ric i emotiu per la precarietat i la vulnerabilitat infantil, honesta per la manca d’efectismes melodramàtics i una ben treballada aposta per l’autenticitat.
Força efectiva, la pel·lícula manté l’interès i sap captivar un espectador encuriosit i motivat per una narració hàbil que modula prou bé uns elements que podrien ser reiteratius. I no és el cas.
–Xavier Sáez
T'ha agradat aquest article? Puntua'l!