Natàlia Via-Dufresne

Il·lustració: MARTÍN TOGNOLA

Esportista d’elit, la Natàlia Via-Dufresne (Barcelona, 1973) és doble medallista olímpica de vela. Ara s’ha passat a la vela creuer, tasca que compagina amb la de relacions públiques a la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona. Fins al 7 d’agost participa, com a tàctica del vaixell Cuaderno Rubio, a la Copa del Rei de vela, una de les regates més importants del país. Parlem amb ella de com s’ho fa en alta mar.

Fa poc vas muntar un equip de vela creuer només de noies. Era una reivindicació perquè aquest és un món masclista?
No, m’ho van proposar i jo sempre havia volgut fer un equip de noies. Però és cert que el món de la vela és una mica masclista. Sempre ha sigut molt tancat, d’homes i, de fet, hi ha molts més homes que practiquen la vela que dones…

Estàs acostumada a dirigir. Ara que formes part d’un equip mixt, et deixen fer-ho?
Sí, jo faig la tàctica, decideixo per on anem, l’estratègia a seguir. Normalment abans agafen un home que una dona, però a mi ara em valoren i em donen l’oportunitat de poder dirigir.

En les regates, l’erotisme està present o són tots molt seriosos?
Sempre hi ha coses… És un món que dóna de si, estàs fent una feina però també estàs fent el que t’agrada, i llavors si et sents bé, doncs sí que dóna peu a mirar-se i a lligar.

Les noies, com que en sou molt poques, rebeu moltes ofertes?
Jo crec que sí. Estem ben cuidades!

Durant uns Jocs Olímpics, queda temps per al flirteig?
Depèn de l’esport. Hi ha esports en què es fan uns horaris d’entrenament, i després els esportistes tenen temps per estar a la vila olímpica. Però nosaltres acostumem a tenir la marina, on són els vaixells, apartada de la vila olímpica, i ens passem tot el dia fora. Fem vida a la marina, però amb la gent de la vela, que són els de sempre! No tenim les vivències que tenen altres esportistes.

En els Jocs del 1992, no vas tenir l’oportunitat de lligar amb el príncep?
No! El vaig conèixer perquè tots dos érem a l’equip olímpic, i anàvem a molts actes junts, però jo tenia una altra parella. Però és cert que les amigues de la meva mare sempre em deien: “Amb la bona parella que faries tu amb ell!”.

I als clubs nàutics, s’hi cou mou molt de marro?
Home, sí. Després de les regates es munta una mica de village o de carpes, hi ha begudes i allà la gent es relaxa. I si hi ha noies guapes amb biquini, doncs els nois se les miren…

De prop, els navegants són tan sexis i interessants com semblen?
Hi ha de tot! Però sí. Són morenos, van vestits tots iguals, amb ulleres de sol, amb la gorra, són tots forts… Criden l’atenció!

Són molt romàntics o són homes de mar durs?
Abunda més l’home sec que l’home carinyós, tot i que també n’hi ha.

S’han de fer moltes maniobres per lligar-se un navegant?
Depèn de la predisposició de cadascú, però en general és gent amb poc compromís, com que el viatge és molt nòmada… De fet, ja és això que es diu d’“una nòvia a cada port”.

Precisament et volia preguntar si les marineres també tenen un nòvio a cada port…
Igual! Però depèn també de cadascú. Hi ha gent que és més d’estar en parella i gent que no té compromís ni parella ni res, i que amb les regates aprofiten que són navegants per lligar.

Mai t’han intentat lligar per tal que els portessis amb el vaixell?
Sí, sí, és un clàssic allò de “a veure quan em portes amb el vaixell”, o de “quin txollo, guapa i amb vaixell!”. També em diuen: “A veure quan m’ensenyes a navegar?”.

El veler és també un lloc sensual o només el lloc de feina?
Quan estem competint, és el lloc de feina, i moltes vegades ni pensem si el dia és maco o no. Però és un lloc molt sensual, perquè hi ha el mar, la tranquil·litat, l’aire lliure… i pots gaudir de la intimitat, perquè allà ningú et veu.

Diuen que el mar obre la gana… També la sexual?
Jo, com que sempre sóc al mar, et diria que sí! Potser com que sempre estàs més relaxat, doncs també estàs més disposat a fer-ho. A alta mar tens més intimitat, és més natural i pots fer el que et dóna la gana!

I fer l’amor en un veler… no mareja?
Jo no em marejo… Si algú es mareja, doncs que es prengui una biodramina!

Alguna vegada t’ha agafat una tempesta enmig d’una sessió romàntica?
Sí. O que estiguis amb la teva parella i, de sobte, arribi un altre vaixell i et vegi, o que amarri al teu costat! Talla el rotllo!

I ja t’atreveixes a estar amb la teva parella a coberta?
Sí. Si estàs a la banyera amb la teva parella, fent la migdiada o prenent el sol i es dóna la situació… per què no fer-ho?

I dins de l’aigua?
Sí, però millor si toques terra!

Tu també ets fisioterapeuta i massatgista. Creus que aquestes són també unes bones arts amatòries?
Sí! Donen molt de joc. Ara et faig un massatge més sensual… Tot i que també m’agrada molt que me’l facin!

A tu t’agrada conduir-ho tot i córrer molt. També amb les relacions?
Sí, sóc com un xicotot: condueixo cotxe, moto, el que calgui, i m’agrada córrer. Però amb les relacions sóc un desastre, em van bé durant un temps, però després ja no! Al mar em sento molt còmoda i prenc decisions fàcilment, però després en el món de les relacions dubto massa… I mira que m’agradaria!

A qui voleu que entrevisti la Begoña García al ‘Sexe Oral’? Envieu els vostres suggeriments a bego@timeout.cat