Beatriz Preciado

"Heterosexualitat i homosexualitat només són nocions mèdiques” Per Begoña García

Il·lustració: MARTÍN TOGNOLA

Autora de llibres com ‘Manifiesto contra-sexual’ i ‘Pornotopía. Arquitectura y sexualidad en Playboy durante la guerra fría’, Beatriz Preciado (Burgos, 1970) és filosofa i activista ‘queer’. Aquest trimestre torna a Barcelona per oferir seminaris al voltant del gènere dins del Programa d’Estudis Independents del MACBA. Hem parlat amb ella a París, durant el rodatge de la pel·lícula ‘Bye bye Blondie’ de Virginie Despentes. I li hem preguntat per tots aquests conceptes tan complexos, al voltant del lesbianisme, el transgènere i el sexe.

Què fas en aquesta pel·lícula?
Hi he participat com a guionista i com a entrenadora d’una de les actrius. És una història d’amor lesbiana, amb Béatrice Dalle i Emmanuelle Béart com a protagonistes. I a una de les actrius joves, Clara Ponceau, l’hem feta totalment butch. Jo crec que serà la primera superbutch del cinema.

Explica’m què és una o un butch?
Si es defineix tècnicament seria el que jo anomeno una biodona, una persona a la qual li han assignat sexe femení en el naixement però que utilitza codis culturals de la masculinitat de manera conscient i voluntària.

Però el teu món no és el cinema, sinó la filosofia, la teoria queer.
Queer en realitat és una injúria sexual que vol dir marieta, bollera, puta, tarat, mal fet… És molt despectiu i s’entendria d’una manera diferent si diguéssim ‘teoria marieta-puta-camionera-trans-bollo’. El que passa és que teoria queer sona molt bé i ara fins i tot estem a l’època del queer chic, del queer glamur, hem passat a un altre nivell.

I com ho heu aconseguit?
A mitjan anys vuitanta diversos grups americans van decidir apropiar-se de la injúria i fer-la servir com a espai d’identificació per tal d’oposar-se a les polítiques homosexuals d’aleshores. Queer esdevé un moviment d’esquerra crítica dins les polítiques homosexuals, i s’oposa al moviment homosexual naturalista, bastant conservador, que busca la integració dels homosexuals en la societat heterosexual, amb els mateixos drets que els heterosexuals. Però els grups d’esquerres crítics no busquen la integració, sinó que volen una crítica dels fonaments, del conjunt de tècniques i estructures que produeixen la diferència entre homosexualitat i heterosexualitat, entre homes i dones.

Aquí entra la teva definició de sexe i gènere…
Les nocions de sexe i de gènere són mèdiques, i el mateix passa amb ‘heterosexualitat’ i ‘homosexualitat’, que són nocions que provenen de la medicina i del discurs psicopatològic del segle XIX i que avui dia usem com si fossin l’oxigen i l’hidrogen, com si es trobessin en estat pur a la natura. Ningú no és heterosexual o homosexual, això no existeix fora d’un context polític que encasella molt el sexe.

Tens una parella femenina, però has estat també amb homes?
Vols dir amb biohomes? Sí! I la majoria de les meves parelles biohomes han estat gais. I era un dels moments més interessants, perquè sempre et preguntes “però, què som?”, perquè òbviament no som gais, no som lesbianes. I al final acabes dient pansexual.

Tu parles indiferentment en femení i en masculí.
Sí, i és una cosa que molesta molt a la gent, però a mi m’interessa poder utilitzar totes dues formes de manera lliure. Em resulta sorprenent el conjunt de limitacions socials que acceptem amb una docilitat extraordinària i que són totalment arbitràries, i que a més resulta molt senzill no acceptar-les. Tan senzill com sortir al carrer un dia amb sabates de taló i l’altre amb el teu bigoti.

És cert que la testosterona et posa com una moto?
Sí, és veritat, tot i que les dones no hi poden accedir com a droga sexual perquè no està en venda lliure, cosa que no entenc. Però no és una substància que tingui un efecte immediat, i per fotre un clau no et serviria, perquè s’ha de calcular amb temps. Però una vegada fa el seu efecte, et pots preparar per a una marató de claus d’escàndol!

Parles de biohomes i també de biopenis, per què?
Dic biopenis perquè hi ha penis que són construïts, són producte d’una construcció quirúrgica, i tenen un altre estatut polític, no estan subjectes al mateix tipus de regulacions i privilegis.

Funcionen igual?
Sí, al final acaben funcionant igual. Hi ha alguns tecnopenis que són hidràulics, que tenen una bomba que permet accionar una erecció des de l’exterior. La medicina contemporània fabrica penis amb el braç, que des del meu punt de vista és un dels òrgans sexuals per excel·lència…

El braç?
Sí. La gent acostuma a tenir una visió de la cultura lesbiana com a sexe vainilla, com en diuen els americans, però no és així. Jo en els anys noranta, a Nova York, estava dins d’una cultura SMBD. Fèiem tallers de SM on aprens tota una sèrie de pràctiques, com pegar amb el fuet, i t’entrenes amb coixins. I ja ens interessàvem pel fisting, que és la penetració amb el puny. Existien els orgasmes normals i després els nostres, una cosa totalment brutal i excessiva, a més d’ultramística, perquè s’ha d’entrar en un estat mental determinat per tal de deixar-se penetrar d’aquest mode increïble.

Jo pensava que els punys dels sex shops s’adreçaven a un públic gai masculí.
No, també són per a gai femení. El fisting procedeix de la cultura gai masculina, però la penetració amb el puny, el fisting vaginal, s’ha convertit en ‘la’ pràctica lesbiana del segle XXI, juntament amb l’ejaculació femenina. La veritat és que als noranta jo estava al mig d’una bogeria sexual, i ara tinc una vida molt més calmada, però és com fer-se vegetarià, és per sempre. El dia que les heterosexuals descobreixin la cultura del fisting diran: “Welcome to the univers!”.

A qui voleu que entrevisti la Begoña García al ‘Sexe Oral’? Envieu els vostres suggeriments a bego@timeout.cat