Berta Marsé

Il·lustració: MARTÍN TOGNOLA

Lectora de guions cinematogràfics i col·laboradora de diverses publicacions, com ‘El País’ i ‘Vogue’, la Berta Marsé (Barcelona, 1969) va debutar en el món de la literatura l’any 2006 amb el seu primer llibre de relats, ‘En jaque’. Ara torna a indagar en el gènere amb ‘Fantasías animadas’ (Anagrama), que, tot i que ja és a la venda, es presentarà oficialment el dimecres 3 de març a la llibreria Pròleg. Com animarà les seves fantasies sexuals?

Per què a la portada del teu llibre en Batman i el Robin es fan una morrejada?
Vaig trobar aquesta il·lustració i em va fer gràcia perquè estan molt animats. I això que hi ha marro entre Batman i Robin ja ho havia sentit.

Què em dius de les fantasies sexuals?
No les entenc, perquè almenys les meves no tenen res a veure amb la realitat. No fantasiejo amb algú que tingui a prop o que m’agradi, o fins i tot amb qui estigui embolicada. Són fantasies molt irreals, i em fa ràbia perquè no fantasiejo amb el que tinc més a prop, sinó amb morts i coses llunyanes i impossibles.

Les fantasies sexuals no són animades, però el sexe s’ha d’animar molt?
Sí, tot i que després a l’hora de la veritat el sexe és una cosa molt senzilla i natural. Si intento posar-hi massa imaginació, em fa riure. A mi, no sé si per sort o per desgràcia, el sexe no em resulta còmic; em resulta una cosa molt seriosa, i allò de riure al llit em costa molt. Hi ha gent que es descollona, però jo si estigués amb un home que es descollonés em sentiria molt estranya. Abans o després sí, però durant és una cosa seriosa i cal concentrar-se.

L’ocasió et sorprèn o s’ha de buscar?
Hi ha de tot. Després de catorze anys que porto amb la meva parella moltes sorpreses no n’hi ha. Però de vegades intento sorprendre i d’altres em deixo sorprendre.

En el llibre gairebé no es parla de sexe. En l’únic clau que expliques ella està borratxa i ni se n’assabenta. No et sembla una putada que passin això?
Una putada enorme, però s’ha de tenir en compte que ella somniava que estava amb el Benicio del Toro, o sigui que tanta putada tampoc no és; més aviat em fa enveja!

T’agrada en Benicio del Toro?
Sí, esclar, a mi em torna boja. És l’últim mite eròtic viu que em queda, perquè vaig desmitificant-ne.

I d’entre els morts, a qui ressuscitaries per fantasiejar?
Jo vaig estar molt enamorada de James Dean quan era adolescent, però molt!

En els sopars d’amigues que descrius als teus contes, es parla més de fantasies o d’infidelitats?
Jo crec que es parla més d’infidelitats. Afecta més, dóna més morbo i produeix més curiositat. I potser també perquè hi ha més infidelitats que fantasies!

Si se’t plantés davant Benicio del Toro, et plantejaries la infidelitat?
Sí, sí, sí. No s’ha de desaprofitar! I això ho dic de debò, no s’ha de desaprofitar cap oportunitat que valgui la pena, estiguis o no estiguis en parella. No ha de ser una tonteria, però si val la pena… per què t’ho has de perdre?

En canvi, valores la fidelitat en parella?
La valoro si es dóna d’una forma natural, si no és forçada. Si algú és fidel perquè creu que ho ha de ser i s’està reprimint, doncs no em serveix.

Del teu personatge, la que fot un clau borratxa, em va cridar l’atenció que al dia següent no es planteja el plaer perdut. Les dones valorem menys el plaer que els homes?
Sí, perquè el sexe no és només plaer, també hi ha l’amor, la intimitat, l’afecte… I també és agradable donar plaer i no només rebre’l.

Li dones importància a la posada en escena?
No… No sóc ni d’espelmes ni res d’això! A qui li serveixi em sembla bé, però és com amb el tema de la bellesa. Crec que li donem massa importància al tema del cos, a maquillar-se, a la cirurgia estètica… Si et serveix per trobar-te més guapa està bé, però no és necessari perquè si tu et sents guapa, ho ets.

Qualsevol es pot lligar el Benicio del Toro?
Jo crec que sí, si li fots cara, encara que tinguis un cul enorme. I de vegades amb els homes passa que, quan no t’arregles gens, et troben captivadora.

A tu et posa el físic masculí?
Em posa, sí, però jo sóc més de coco, em posa més algú intel·ligent, que parli bé i que sàpiga què diu… Però si està bo, millor! M’agraden els seductors professionals, com el Malkovich a Les amistats perilloses, que estava horrorós i, en canvi, era irresistible.

Què em dius de les localitzacions, t’agraden els exteriors o el sexe s’ha de practicar a casa?
A casa no ho sé, però en la intimitat, sí. Que no em vegin, no va amb mi això de tenir públic. I ho he fet, com tothom, al cotxe, a la platja… Però no em relaxo! Hi ha gent que li posa molt el perill que el vegin, però a mi em posa nerviosa i tensa.

Mentre passeges la teva gossa, la Trini, ningú t’ha proposat participar en una sessió de dogging?
Mai m’ha passat, ningú m’ha fet la més mínima oferta de res, i crec que jo tampoc estaria disposada, si no és que fos Benicio… Per tal que algú m’atregui o em posi s’ha de donar un mínim de complicitat. Així de cop i volta no, per bo que estigui. Jo necessito més!

O sigui que això del clau furtiu amb un desconegut es queda en fantasia…
Amb un desconegut seria molt difícil. Jo necessito vint minuts de conversa, i si és un totxo ja no m’hi posa!
A qui voleu que entrevisti la Begoña García al ‘Sexe Oral’? Envieu els vostres suggeriments a bego@timeout.cat