Una passejada pel carrer Gran de Gràcia

Inici: Plaça de Lesseps. Final: Jardins de Salvador Espriu. Metro: Fontana i Diagonal (L3) Temps: Frenant l’instint consumista, 1 h

Casa Fuster / MARC GOODWIN

1 Major de Gràcia és fantàstic: té la majestuositat senyora del passeig de Gràcia però no el repicar de talons d’agulla. No desprèn olor de perfum car ni turista suat, sinó aroma de barri. Engego des de la plaça Lesseps avall i, d’entrada, puc demostrar que com a eix comercial amaga sorpreses: al núm. 239 hi ha la botiga outlet de Casas amb marques com Camper, Vialis, Camilla’s i Bikkembergs a menys del 50%!

2 El barri de Gràcia és territori vintage, però en canvi el carrer és més mainstream. Per això em sorprèn Complementa (núm. 199), una antiga guanteria que la Clàudia va convertir fa dos anys en una botiga d’accessoris de dissenyadors moderns que treballen en tallers artesanals. Em quedo amb un collaret de Cruselita.

3 Flow (núm. 188) no entenc si és una botiga de parament de cuina, roba, menjar o llibres. Té de tot, i tot és de disseny, però a la vegada són productes ecològics, naturals i de comerç just. La Viviana m’explica que la filosofia de fons –ecodesign store, com diu a la porta– és la que marca què hi entra i què no. Així que hi ha roba de bambú o cotó orgànic, complements de material reciclat, aliments sense additius… I els llibres? Recomanacions literàries interessants. M’hi encanto.

4 Arribo al 111 amb una intenció: buscar l’origen de la cercavila de Sant Medir. Objectiu complert! Una placa indica que aquí va morir el 1856 Josep Vidal, fundador de las Collas de San Medin. Vidal va instal·lar el seu forn de pa a Gran de Gràcia a principis del XIX, quan es va urbanitzar l’antic nucli agrícola. L’home tenia problemes de salut i, com a devot de Sant Medir, va prometre que si es recuperava pujaria a l’ermita del sant a Collserola amb cavall i tocant un sac de gemecs. El 1830 va començar el rumiatge que avui és una festa popular. La cercavila passarà per aquest carrer el dimecres 3! Prepareu-vos per la pluja de caramels.

5 La referència gastronòmica del carrer és un gallec, el Botafumeiro (núm. 81). L’entrada, una exhibició ostentosa de cigales, ostres, llamàntols i altres crustacis, avisa del perill.

6 Quan s’està a punt d’arribar als Jardinets val la pena passejar mirant enlaire, cap a les pedres, des de l’edifici del rellotge de la Caixa (1905) fins a l’espatarrant Casa Fuster (1910). Gran Gran! –Laura Serra