




Tot i que Telecinco ens va prometre que renovaria per dins el format de Mira quién baila –fins i tot va pronosticar que s’adreçaria a un públic més jove– el cert és que a la pràctica no hem notat cap diferència entre aquesta versió i la que presentava Anne Igartiburu. Bé, sí, hi ha dues grans diferències: Pilar Rubio, icona sexual del moment, i Belén Esteban, icona sociotelevisiva del moment. Però ni amb aquestes dues incorporacions s’ha aconseguit donar nova vida i nous aires a un discurs que viu totalment pendent de la naftalina, la vella escola catòdica (les gales tenen tota la influència possible de José Luis Moreno i Valerio Lazarov) i els tics carrinclons de tota la vida. Ni tan sols Rubio s’escapa d’aquest sentit d’antiguitat, entregada per complet a una presentació robòtica, freda i mecànica que és de ball però que podria ser de bricolatge sense cap problema.
‘Esteban-dependència’
El càsting està tot supeditat a la presència de l’Esteban, que a la segona setmana de programa ja ha guanyat una gala sense saber coordinar dues passes consecutivament. És el preu per participar-hi: ja saps d’entrada que la col·laboradora de Sálvame serà la nena mimada del xou, al marge de les seves habilitats i la seva entrega als assajos. El problema que s’ha detectat fins al moment és, en realitat, que l’Esteban no sembla estar gaire còmoda al programa i que no està donant el joc que es podia esperar i que esperava la direcció de Mira quién baila. Està desencaixada, absent, cansada i ensopida, i és clar que sense ella el programa encara té menys interès i reclams per mantenir l’èxit d’audiència de l’estrena. Amb permís dels bons amants del futbol per la comparativa, és com si al Barça li traguessis Messi, Iniesta i Xavi de cop. –David Broc
Telecinco. Els dimecres, a les 21.45 h
T'ha agradat aquest article? Puntua'l!