[image]
[title]Com ens podem convèncer que aquesta història és de debò? Com podem imaginar que es pugui matar o morir en nom d'una broma, o d'un dibuix publicat en una revista? Com podem creure que ahir, poc després de les 11, tota la humanitat hagi quedat frapada dotze vegades per tants de morts, tirada al terra per aquesta mostra de barbàrie? Dotze trets nets que van tocar directament un órgan que pensàvem, des del 1961 i els primers Hara-Kiri, inassolible. El riure.
Avui, el món té mal al cor i a les galtes. No d'haver rigut massa, no, sinó més aviat per haver-se'ls arrencat, els dos. L'endemà de la derrota intel·lectual, tot i les reaccions admirables, la solidaritat que ressona unànime al carrer, amb les manifestacions massives de suport, l'expressió de dignitat que hem pogut veure a les cares i a les portades dels diaris, tot va a pitjor en el pitjor dels mons.
Time Out, revista cultural, té la vocació de donar-vos consell quan heu de sortir. Aquest dijous, com tots els dijous, us direm què heu de fer el cap de setmana, i desitgem de tot cor que la barbàrie no s'empararà de la nostra intel·ligència, de la nostra facultat de meravellar-nos, de descobrir, d'emocionar-se, de llegir i de crear, d'obrir-se l'esperit en un museu, un cinema o el que sigui. Així que, per no oblidar cap d'aquests sentiments, us demanem que no oblideu retre homenatge a les dotze persones desaparegudes aquesta setmana. Diumenge hi haurà, a París, una gran manifestació a la plaça de la República. Cal no oblidar dibuixar un somriure en la seva memòria.
