Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
  1. Palau del Parlament (Próspero de Verboom (1716-1748))
    Próspero de Verboom (1716-1748)

    El pentàgon de la Ciutadella barcelonina s'aixecà als pocs anys de finalitzar la guerra de Successió per tal de tenir sota control els barcelonins. Però el 1869 la força del poble va fer girar com un mitjó el seu ús, s'enderrocaren gran part dels edificis, i la Ciutadella es començà a assemblar a la que coneixem avui, aquest pulmó verd de la capital i espai per al gaudi. Dels edificis que quedaren dempeus destaca sens dubte el Palau del Parlament, de primer arsenal, després palau reial, i avui seu de les batusses dialectals entre els polítics nostrats.  

    Parc de la Ciutadella, s/n, Barcelona. Més informació: www.parlament.cat

  2. Universitat de Cervera (Francesc Soriano i Miguel Marín (1718-1740))
    Francesc Soriano i Miguel Marín (1718-1740)

    A Felip V li va donar per suprimir totes les universitats catalanes existents i fer anar els joves catalans cap a terres d'interior si volien estudiar carrera. Això sí, en un senyor edifici, majoritàriament barroc però amb algunes parts neoclàssiques, i que avui està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Per les seves aules hi van passar personatges com Narcís Monturiol (el del submarí), el General Prim, o el filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals, un dels impulsors de la Renaixença. 

    Plaça de la Universitat, 21, Cervera. Més informació: http://www.ruta1714.cat/escenaris/universitat-de-cervera/

  3. Ajuntament de Manresa (Joan Garrido (1739-1777))
    Joan Garrido (1739-1777)

    Recordeu que en alguna classe us van explicar allò de les Bases de Manresa, oi? Doncs bé, us refresquem la memòria o us ampliem una mica la lliçó per dir-vos que es van signar en aquest edifici que avui és l'Ajuntament de la capital del Bages, i que més enllà de la seva importància històrica també en té d'arquitectònica. Es tracta d'una construcció barroca, sòbria però senyorial, i amb l'escut de la ciutat al centre. Aprofiteu la visita per conèixer el centre històric de Manresa. 

    Plaça Major, 1, Manresa. Més informació: http://www.manresaturisme.cat

  4. Capella dels Dolors  (Antoni Viladomat (1722-1737))
    Antoni Viladomat (1722-1737)

    L'obra mestra de la pintura barroca catalana. Heu d'anar a la basílica de Santa Maria de la capital del Maresme, i allí cerqueu aquesta bella, tot i que fosca, capella, amb pincellades que representen els Set Dolors de Maria i el Via Crucis. Pugeu també a la Sala de Juntes del mateix Conjunt dels Dolors, on Viladomat hi pintà l'Assumpció de la Mare de Déu. I de pas, a l'església admireu el Retaule del Roser, de l'any 1691 i amb signatura de l'escultor local Antoni Riera. 

    Plaça de Santa Maria, s/n, Mataró. Més informació: http://www.masmm.org/museu

  5. Església de Betlem (Josep Juli (1680-1729))
    Josep Juli (1680-1729)

    A Barcelona ciutat no és que hi hagi gaires edificis barrocs, però aquest es troba en un indret privilegiat, traient el nas a la Rambla des del carrer del Carme. Els jesuïtes que hi acudien fins que van ser expulsats d'Espanya el 1767 contemplaven les mateixes parets exteriors i les columnes salomòniques que avui podem veure nosaltres; en canvi, l'interior era molt més sumptuós, ric en obres religioses, que no van superar la Guerra Civil.   

    C/ del Carme, 2 - Rambla, 107, Barcelona. Més informació: http://barcelonaturisme.com

  6. Església de Sant Felip Neri (Pere Bertran i Salvador Ausich (1721-1758))
    Pere Bertran i Salvador Ausich (1721-1758)

    Racó d'aquells emblemàtics i bucòlics, el de la plaça de Sant Felip Neri de Barcelona. Això sí, potser haureu d'esquivar alguna pilota dels nens que hi juguen. I el lloc a més té al damunt el pes de la història: ben visibles són a la façana de l'església les marques del bombardeig de l'aviació italiana del 30 de gener de 1938. El temple annex, la Casa de la Congregació de l'Oratori, encara és anterior a l'església, de l'any 1673, i hi viuen els clergues seculars amb els germans i els novicis. 

    Plaça de Sant Felip Neri, 5, Barcelona. Més informació: http://barcelonaturisme.com

  7. Castell de Vilarig (Reformat el segle XVII)
    Reformat el segle XVII

    Hem volgut incloure aquest edifici a la llista per la seva singularitat i ubicació, al petit poble altempordanès de Vilarig. Tot i que de la construcció ja se'n tenen referències des de l'any 978, la reforma a fons que s'hi feu el segle XVII fa que puguem parlar d'un castell-masia d'estil barroc, conservant poquets elements d'anteriors etapes, com ara els tres finestrals renaixentistes a la façana principal, amb un escut de la població. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

    Veïnat de Vilarig, s/n, Cistella. Més informació: Ajuntament de Cistella

  8. Cal Rubinat (Ss. XVII - XVIII)
    Ss. XVII - XVIII

    Al carrer Major del Pla de Santa Maria, a la comarca de l'Alt Camp, s'hi conserven diverses construccions dels segles XVII i XVIII, amb esgrafiats geomètrics a les façanes. D'aquestes, segurament la que té més història i renom és Cal Rubinat, també coneguda com a Casa de la Marquesa, ja que en ella s'hi allotjà la marquesa de Vallgornera. Un palau clàssic que crida l'atenció pels esgrafiats i també pels seus balcons de pedra amb baranes de forja.

    C/ Major, 27, El Pla de Santa Maria. Més informació: Ajuntament del Pla de Santa Maria

  9. Casa Castellarnau  (Reformada el segle XVIII)
    Reformada el segle XVIII

    D'acord, tarragonins, la Casa Castellarnau és de principis del segle XV, i per tant força anterior a les altres construccions que l'acompanyen en aquesta fotogaleria. Però com també sabeu, al segle XVIII, coincidint amb la compra que en va fer Carles de Castellarnau, va sofrir transformacions de cap a peus, tant en la façana com en l'interior, i són d'aquesta època els seus espais més elegants i celebrats, com el saló de ball. Per cert, la casa és la seu del Museu d'Història de Tarragona!

    C/ dels Cavallers, 14, Tarragona. Més informació: http://www.tarragona.cat

  10. Església de Sant Agustí Nou (Pere Bertran (1728-1750))
    Pere Bertran (1728-1750)

    "La Catedral dels Pobres", com se la coneix popularment, és conseqüència directa dels resultats de la Guerra de Successió. Els frares agustins, que anaven fent la seva vida al barri de la Ribera, es van haver de buscar un nou allotjament a causa de la construcció de la Ciutadella, i van trobar els terrenys propicis al barri del Raval. Pere Bertran no va tirar de barroc, sinó que va optar pel neoclassicisme, mentre que la façana, que segueix lluint avui un gran escut borbònic, no es va arribar a acabar mai.

    Pl. de Sant Agustí, 3, Barcelona. Més informació: http://cataloniasacra.cat

  11. Sant Ramon de Portell (Diversos arquitectes (1651-1722))
    Diversos arquitectes (1651-1722)

    No els manca motiu als que bategen aquest convent com "L'Escorial de la Segarra". De dimensions considerables, és un dels millors exemples que tenim al país de construcció barroca religiosa, si bé cal assenyalar que consta de tres parts diferenciades: l'antic convent, força reformat el 1798; l'església, barroca, amb quatre columnes salomòniques a l'entrada i el mausoleu de Sant Ramon Nonat a l'interior; i el claustre, de dues plantes, neoclàssic. En conjunt, un tresor que potser molts encara desconeixen. 

    C/ Ermita de Portell, s/n, Sant Ramon. Més informació: Ajuntament de Sant Ramon

  12. Retaule Major de Santa Maria (Pau Costa (1706-1711))
    Pau Costa (1706-1711)

    Poques obres trobarem al llarg del territori que s'iniciessin i s'acabessin en plena Guerra de Successió, que hagin arribat fins als nostres dies, i que a més a més siguin d'una gran bellesa. Totes aquestes característiques les reuneix el Retaule Major de l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar, així que us en recomanem la visita. Per si fos poc, cal sumar-hi que es troba al damunt d'un basament renaixentista de l'any 1636 també digne d'admirar i obra de l'escultor Antoni Joan Riera.

    Pl. de l'Església, s/n, Arenys de Mar. Més informació: http://www.arenysdemar.com

  13. Església de Sant Martí  ((1634-1703, i esgrafiat de 1762))
    (1634-1703, i esgrafiat de 1762)

    Diuen que és un dels esgrafiats en la façana d'una església de més dimensió de tot el món. I certament impressiona! Tota la construcció és barroca, també l'esgrafiat que es presenta com si fos un gran retaule, amb els arcàngels i les virtuts a baix, una orquestra d'àngels músics en segon nivell protegits pels guerrers romans Celdoni i Ermenter, i l'àngel del Judici Final en la part superior. Difícil passar-hi pel davant i no quedar-se aturat una estona contemplant-lo.

    Pl. de Mossèn Figueres, 1, Sant Celoni. Més informació: http://www.cataloniasacra.cat

  14. Palau Bofarull (Francesc Bofarull (1772-1774))
    Francesc Bofarull (1772-1774)

    L'edifici més tardà de tots els que esmentem en aquesta selecció, però és que és una cucada, en especial el saló amb les pintures que conté, i a més, com la majoria dels que hem descrit, és plenament barroc. Un palauet de família noble al centre de Reus, molt relacionada amb el rei Carles III, i que es va poder fer aquesta residència que al llarg de la història ha passat per tota mena de vicissituds i de mans. Avui acull una escola de música i conservatori.

    C/ de Llovera, 15, Reus. Més informació: http://www.reus.cat

14 construccions que han de durar 300 anys més

Una selecció d'obres i edificis d'arreu Catalunya aixecats entre els segles XVII i XVIII i que han arribat fins avui

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat
La postguerra del conflicte successori entre borbònics i austricistes no va ser gens fàcil per a la població, però calia reconstruir els desperfectes ocasionats per les batalles o alçar nous bastiments. A més a més, el Felip V volia deixar el seu segell a les obres més importants d'arreu del país. D'altres construccions iniciades uns anys abans d'esclatar la Guerra de Successió es van salvar de miracle i es varen poder enllestir dècades més tard. D'aquella època han arribat fins avui interessants edificis i mostres artístiques, i que fóra bo, pel seu valor històric i patrimonial, que perduressin com a mínim 300 anys més.   

També t'agradarà

25 joies arquitectòniques
  • Art

Un recorregut per edificis emblemàtics de la ciutat Per celebrar el Dia Mundial de l'Arquitectura us proposem 25 edificis emblemàtics la ciutat, des de temples gòtics fins a cases modernistes, passant pels museus racionalista i l'arquitectura contemporània. Drassanes Reials Visiteu aquest impressionant edifici, construït entre els segles XIII i XIV, per fer-vos una idea de la importància del mar a la Barcelona medieval. Malgrat les posteriors remodelacions d'aquesta obra catalogada com a Patrimoni Nacional mai es va prescindir de l’estil arquitectònic més adient, el gòtic. Després de funcionar com a drassanes, al segle XIX es van convertir en Maestranza de Artillería i més tard en caserna. Des del 1941, el monument acull el Museu Marítim i, coindicint amb les obres de reforma que han culminat enguany s'ha descobert una important necròpoli romana que data del segle I dC. Santa Maria del Mar És un dels exemples més emblemàtics i representatius de l'art gòtic català. Aquesta encantadora basílica destaca per les seves característiques línies horitzontals, superfícies planes, contraforts quadrats i torres octogonals planes. La gran unitat del seu estil és deguda a que va construir-se amb rapidesa, en només 55 anys, de 1329 a 1384. Rep el nom de Maria, patrona dels mariners, i va ser construïda allà on abans hi havia una petita església coneguda com Maria d'Arenys, per la seva proximitat al mar. Biblioteca de Catalunya La Biblioteca de Catalunya està ubicada des del 1939 a

Barcelona a peu: Modernisme
  • Què fer
  • Rutes i passejades

Recorre la ciutat fixant-te en la seva arquitectura modernista La ruta comença amb la visita de la Casa Comalat, de Valeri i Pupurull, que es distingeix per la singularitat de tenir dues façanes. La principal (Diagonal, 442), es caracteritza per uns dotze balcons de pedra curvilinis, ornamentats amb una reixa de ferro forjat, mentre que la façana posterior (Còrsega, 316) es més radical i està policromada de colors que recorden un arlequí. Quasi a la vorera oposada de la Diagonal hi trobem l'ombrívol Palau Baró de Quadras, de Puig i Cadafalch, que acull l'espai d'exposicions de la Casa Àsia i també també molt a prop la Casa Terrades (Diagonal, 416-420), coneguda com la Casa de les Punxes, per les seves torres acabades en punta i gablets. Fixeu-vos que van construir-se entrades i escales individual per cadascuna de les tres filles de la família.Tombem a l'alçada del carrer Girona i baixem pel carrer Mallorca fins el número 302, on hi ha la Casa Dolors Xiro, una fantasia de Barenys i Gambús. Al seu costat hi ha dues obres mestres de Domènech i Montaner, la Casa Josep Thomas (n. 291) i el Palau Ramon de Montaner (n. 278). Retrocedim uns metres i baixem pel carrer Roger de Llúria. Al número 80 hi trobem la Casa Villanueva, de Fossas i Martínez, de teulada puntiaguda, i davant, al número 82, la Casa Jaume Forn, de Granell i Manresa, caracteritzada pels seus vitralls. Baixem alguns metres, fins el número 85, per veure la botiga de comestibles Queviures Murrià, amb decoració d

Publicitat
  • Museus i institucions

Un recorregut per entorns emblemàtics de la ciutat que han guanyat premis FAD Editorial Gustavo Gili La satisfacció més gran per als amants del llibre és, a més del gust de llegir, el plaer d'explorar els volums amb les mans. Si, a més, això passa on neixen les obres, l'experiència és doblement engrescadora. A banda de publicar bons llibres, l'editorial Gustavo Gili està instal·lada en un fantàstic edifici racionalista al cor d'una illa de l'Eixample, guanyador d'una de les primeres edificions dels FAD d'Arquitectura, l'any 1961. Snooker Un premi FAD d'interiorisme sempre és una bona carta de presentació... tot i haver-lo guanyat el 1985, l'any que va estrenar-se. Aquest bar-cocteleria, on també es pot jugar al billar, manté la seva atmosfera british i un mobiliari dissenyat a mida per Carles Riart. Palau Sant Jordi Pavelló d’esports de l’arquitecte japonès Arata Izosaki construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona i inaugurat el 21 de setembre del 1990 i premi FAD d'aquell any. Està considerat la joia de l'anomenada "anella olímpica de Montjuïc", que també integren l’Estadi Olímpic Lluís Companys i les Piscines Bernat Picornell. Té una capacitat per a 17.000 espectadors en esdeveniments esportius, i de 18.000 per a concerts. Hi han actuat la majoria de grans formacions internacionals. La Balsa Una cuina entre mediterrània i basca, amb carn i peix d'alta qualitat. Aquest restaurant emblemàtic va néixer a finals dels anys 70, però manté la seva vigència per la bona cuin

Passejades insòlites per BCN
  • Què fer

Descobreix els límits de la ciutat, del Besòs al Llobregat, de Collserola a Sant Andreu Oblideu el metro, el bus, la bici, la moto... Us convidem a explorar Barcelona amb els ulls ben oberts i l'esperit aventurer. D'una banda, tres passejades que us portaran on la ciutat perd el seu nom i comencen paisatges insòlits, feréstecs, autèntics. Per l'altra, tres nous recorreguts per la ciutat, per barris que s'allunyen del centre, i per conèixer l'art que passa desapercebut. No cal triar. Feu-ho tot. Sortir a peu de Barcelona El rebost de Barcelona Es tracta de sortir a peu de Barcelona pel Llobregat. Podeu passar per Cornellà, visitar la Colònia Güell i fer un mos al restaurant Can Serra. Descobrir Vallbona Si passejar pel Parc Fluvial del Besòs és un gust, podreu seguir la jornada calmant la set a un bar de Montcada i Reixac i admirar les casetes del barri de Vallbona Barris que s'enfilen Per gaudir d'una panoràmica que agafa el Parc Fluvial del Besòs, la muntanya escarbotada de Montcada i Reixac i tot Barcelona des de Nou Barris Descobrir Barcelona xino-xano Dels Encants a Manchester Aquesta ruta comença a la plaça de les Glòries, al nou Mercat de Bellcaire, per acabar a un petit reducte del Clot La vila de Palomar Pisos racionalistes, torretes senyorials, la Fabra i Coats i un bar centenari en aquesta passejada pel barri que se sent poble Homenatge esculpit El llibre 'Barcelones' de Manuel Vázquez Montalbán ens guia per una ruta per l'art que passa desapercebut Més passejades D

Publicitat
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat