Robert Capa

Si Robert Capa hagués llegit el magnífic assaig Davant el dolor dels altres de Susan Sontag, probablement hauria estat d’acord amb l’escriptora nord-americana. Sontag fa una lúcida anàlisi sobre com interpretem les imatges de violència i les fotografies de guerra que envaeixen habitualment les nostres vides, i denuncia com ens quedem impassibles davant el dolor dels altres.
Això és la guerra! Robert Capa en acció és una gran mostra de cent cinquanta fotografies fetes per Capa dels conflictes que va cobrir com a fotoperiodista de guerra: la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), l’ocupació japonesa de la Xina (1938), la Segona Guerra Mundial i el Dia D (1941-1945), la primera guerra araboisraeliana (1948) i la guerra francesa d’Indoxina (1954), on va morir. I és que aquest gran fotògraf, nascut a Budapest el 1913 amb el nom d’Endre Friedmann i fundador de la prestigiosa agència Magnum, va extreure de la guerra imatges colpidores, devastadores, però també empàtiques i personals amb les quals esperava mobilitzar altres persones perquè lluitessin contra la guerra que ell tant menyspreava.
A través de les fotografies de Robert Capa, els espectadors del segle XX van veure per primera vegada les conseqüències de la guerra mecanitzada, de la guerra moderna, de la guerra brutal de carros de combat i de bombardejos aeris sobre la població civil, com és el cas de la Guerra Civil Espanyola, que va fotografiar a bastament.

Reportatges periodístics partidistes
Aquesta gran exposició, que ja s’ha pogut veure a Nova York, Londres i Milà, mostra com Capa va ser capaç de confeccionar, amb imatges, reportatges periodístics, això sí, partidistes, perquè mai no va intentar aconseguir una visió objectiva, no va voler ser un observador neutral sinó que va ser un antifeixista convençut i compromès que va prendre part pels republicans espanyols i va desembarcar a Normandia amb els aliats. Amb Capa les fotografies de la guerra arriben a les revistes de gran format il·lustrades i de tirades massives com Vu o Regards de França, Picture Post del Regne Unit i Life dels Estats Units. Al MNAC, a més, es podran veure alguns documents extrets de la coneguda “maleta mexicana”, un conjunt de capses amb uns tres mil cinc-cents negatius de Capa, Gerda Taro i David Seymour ‘Chim’ trobades fa poc més d’un any a Mèxic.
Algunes fotografies, com la famosíssima Mort d’un milicià, preses per Robert Capa a la península Ibèrica probablement no s’entendrien sense tenir present també la presència de la seva companya Gerda Taro. Tots dos, empesos per les seves conviccions, van viatjar a Espanya l’agost del 1936, ja que la Guerra Civil va tenir molt d’interès entre l’esquerra europea que creia que esclafant el feixisme espanyol impediria una guerra a Europa que ja es veia gairebé com inevitable.

Fotoperiodisme polític
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es veurà, doncs, una àmplia mostra de la visió compromesa de Robert Capa amb el fotoperiodisme i amb la certesa que a través de la fotografia es podia inspirar una transformació política. Es veurà també una mostra de les fotografies de Gerda Taro, la companya de Capa, que en poc temps va fer una gran producció des dels fronts de batalla espanyols. Si bé al principi el tàndem Capa-Taro funcionava com a equip fotogràfic i publicaven en comú les seves obres –encara avui hi ha àlbums de contactes que és impossible de saber a qui pertanyen les fotografies– , aviat Gerda Taro va desenvolupar un estil personal que va ser del tot atractiu per a les publicacions europees. Gerda Taro era intrèpida i alhora extremadament sensible amb els efectes de la guerra sobre la població civil. Amb molts anys de diferència, tant Robert Capa com Gerda Taro van morir en una guerra. Ella al front de Brunete, prop de Madrid, on feia un reportatge per al diari francès Ce Soir el juliol del 1937. Tenia 27 anys. Ell, a la guerra del Vietnam el 1954 en trepitjar una mina. Tenia 41 anys.