Barcelona, zona neutral

Explicar què passava a la Barcelona del període 1914-1918 és força difícil. Més encara si partim del punt de vista de les arts. Però això és el que han intentat els comissaris de la mostra 'Barcelona, zona neutral (1914-1918)', Fèlix Fanés i Joan M. Minguet.
Se n’han sortit? L’esforç és lloable, per bé que hi ha referents literaris que van molt més enllà dels recursos expositius. Barcelona, a l’època, era una de les ciutats més interessants d’Europa pel que fa a inquietuds socials. També acollia una inteŀlectualitat que debatia si crear un art nacional a partir del bo i millor de les avantguardes internacionals, o bé a partir de les arts populars i del gloriós passat medieval. Eren temps de Mancomunitat, el primer assaig d’autogovern –per bé que limitadíssim– des del 1714. I temps d’especulació, bandolerisme, bacarà, puces juganeres i 'queridas'.
Barcelona fou un santuari, un refugi. D’una banda, tots els artistes catalans anaven a París a la recerca de fama i clients, si fa no fa com ara. París era a 24 hores en tren, sense necessitat de papers. I les millors revistes artístiques franceses es podien comprar a la Rambla. París era la pàtria espiritual dels pensadors i creadors catalans.
També tenim els creadors catalans que van abanderar la causa francesa, com J. M. Junoy o Feliu Elias, que van coŀlaborar en revistes propagandístiques i que van arribar a visitar el front. Allí, per exemple, Josep Clarà va realitzar uns esbossos de les trinxeres i dels combatents que desmenteixen idees preconcebudes sobre el noucentisme.
De l’altra, molts artistes francesos van recalar a Barcelona tot esperant que escampés la boira bèŀlica. Artistes com el matrimoni Delaunay, el milionari Francis Picabia, el cubista Gleizes, els germans Lloyd i Olga Sacharoff. Molts coŀlaboraren amb el galerista Josep Dalmau. Però això de l’art contemporani, ja ho sabeu, era i és cosa de quatre gats. Com a influent de veritat, el cinema de Charlot...